Font de la Barbotera
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Font de la Barbotera és una surgència intermitent situada gairebé en el tram de desguàs del torrent que porta el mateix nom. S'hi accedeix pel Camí de Les Boades, un cop deixat enrere el Camí de La Saiola. Continuant en direcció a Les Boades, uns quatre-cents metres més amunt, es pot accedir a la llera del torrent. Des d'aquest punt, caminant una desena de metres en direcció nord-est, en el marge esquerre, darrera una grevoleda amb galzeran, es localitza la font, i al damunt d'ella, en la mateixa diàclasi, l'avenc. Consisteix en una esquerda natural del terreny que s'obre pas entre els conglomerats. Està estretament relacionada amb l'avenc al qual s'hi pot accedir des de sobre mateix. En èpoques d'intenses pluges l'aigua surt amb molta pressió i pot arribar a tenir un cabal de 227 litres per segon. L'aigua s'incorpora al torrent formant un colze profund excavat en el mateix llit.
La font o surgència de la Barbotera està vinculada a l'avenc que porta el mateix nom al qual s'hi accedeix per un pou de 4,5 metres de profunditat i que té un recorregut de 118 metres.
Història
El nom de Barbotera està documentat per Joan Valls (VALLS i PUEYO:2012) que localitza un document datat del dia 14 de setembre de 1292 Jaume de Sala, amb el consentiment de la seva esposa Alamanda, i el seu fill Gilabert, veïns de Rellinars, van vendre al jurisperit Guillem de Solà un tros de terra anomenat Plana Barbota, situat al terme de Rellinars i que era una possessió de l'església de Santa Maria de l'Estany. Aquella terra termenava amb les terres del mas Alavedra, amb les terres de Ramon Alavedra i amb la riera de Barbotera. Els masos Torrents i Ladarnal, que eren feus del mateix Guillem de Solà, els conreava l'esmentat Jaume de Sala.
Bibliografia
CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40.
http://www.encos.cat