Fons documental de la Biblioteca de Catalunya Casserres

    Berguedà
    Carrer de l'hospital, 56 (08001 - Barcelona)
    613

    Coordenades:

    42.01445
    1.84125
    404056
    4652030
    08049-203
    Patrimoni documental
    Fons documental
    Medieval
    XIV-XV
    Bo
    Legal i física
    Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents
    Restringit
    Sense ús
    Pública
    Biblioteca de Catalunya - Carrer de l'hospital, 56. 08001 Barcelona
    Jordi Montlló Bolart

    En el fons de la Biblioteca de Catalunya hi ha dos pergamins relacionats amb el municipi de Casserres on hi figuren topònims i personatges històrics:
    Pergamí 262 (reg. 15176), datat el 21 de setembre de 1357 on Pere de Santa Eulàlia, senyor de Bosc, de la parròquia de Santa Maria de l'Antiguitat renuncia a totes les accions que podria prendre contra Pere de Salanlach i Guillem de Marunys, ambdós de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, perquè no tan tingut cura de les cases del Bosc i no han conreat les terres ni les vinyes ni els olivars que ell els hi havia arrendat. Mesura 183 x 256 mm.
    Pergamí 219 (reg. 12965 ), datat el 28 de gener de 1404 i on Pere Arnau de la Ribera juntament amb Pere Cortines, rector de Sant Pau de Casserres i amb Pere Fàbrega, beneficiat de Sant Andreu de Berga es presenten davant del sotsveguer de Berga i el Berguedà per demanar-li que deixi tancar una vinya que es troba en el lloc dit "La Raboleda", propietat de Pere Arnau, que la té pel benefici de Sant Andreu de Berga i que pagava 5 sous anuals al rector per l'ànima de Bernat de Perarnau, difunt. El sotsveguer li ho concedeix. Mesura 331 x 399 mm.

    Per tal de preservar-los, els dos documents estan digitalitzats i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

    La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.
    L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes.
    El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central.
    Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
    L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca.
    El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici.
    L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.
    L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic.
    Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.