Les Priores
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les Priores són dues dones casades i dues dones solteres, que a la sortida de missa, es posen a la porta de l'església, amb unes safates que antigament s'anomenaven bassines per recollir l'almoina de la gent quan surt. A l'hivern donen estampes i a l'estiu i a la primavera donen pomells de flors. Abans les priores casades anaven amb vestit negre i les solteres amb vestit blanc.
També participen a les processons de Corpus, per Sant Cristòfol, en la benedicció dels cotxes i per Santa Maria, el 15 d'agost. També van a buscar en processó a la Mare de Déu de l'Antiguitat, per acompanyar-la a l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, on la deixen tot el dia, per després retornar-la en processó al seu santuari, portant-la sempre les Priores i cantant en honor seu els goigs. Hi ha les Priores dels Àngels i les del Roser, en cada cas són una de casada i una de soltera.
Quan hi ha el nomenament de noves priores, les velles, amb els seus millors vestits, anaven a les cases de els que entraven i la priora grossa els hi oferia xocolata amb melindros i vi bo. També van als enterraments, però sense flors.
En l'actualitat hi ha una vintena de persones que són les priores i es van tornant segons un calendari prefixat.
Història
La priora grossa corresponia a la confraria del Roser que el 14 de juny de 1626 es va establir a la capella de Santa Maria de l'Antiguitat, segons data firmada pel notari públic, Pere Cardona i Niubó. La Priora Grossa havia d'anar amb una safata d'or, que si es perdia ella era la responsable de compensar-ne la pèrdua. Per aquest motiu calia que fos d'una casa important. De totes maneres aquesta safata ja no existeix.
Per la primera festa de maig sortien tres priores (la Priora Grossa, la dels Àngels i l'altra del Roser) per totes els cases portant l'emborratxa, que és com una ampolla de vidre amb cinc brocs guarnida amb flors i cintes. A l'entrar a les cases les priores feien aquesta salutació: "Ave Maria Puríssima. La resposta era "Se'ns pecat fou concebuda"; i la Priora contestava: -"Teniu devoció de fer caritat a la Mare de Déu?". Qualsevol deia que no.
Antigament també hi havien Priors, però ara ja no.
Bibliografia
SITJES TORRABADELLA, Antònia (1995). Les Priores, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 291-293.
