Conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serra Prelitoral, integrats al Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya. Ocupa una superfície situada entre els municipis de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells, amb una superfície total de 1.598,5 hectàrees. Sant Feliu de Codines té unes 147.1 hectàrees (el què representa un 9,8% del territori municipal) dins d’aquest espai natural a la zona nord-est de la població.
És una de les zones amb aflorament geològics millor estudiades del Paleogen del nord-est, que reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. Una de les seves peculiaritats més interessant és que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. A més, mostra una singularitat geomorfològica deguda al seu relleu acinglerat, originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies de l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques, donant origen a una morfologia de cingleres, rius, torrents, gorges, balmes, salts d'aigua, coves o dipòsits de travertins.
La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai.
Respecte a la seva riquesa biològica, és un espai de gran interès per la presència d'hàbitats d'interès comunitari, especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves. Destaca la presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides com el falcó pelegrí i el duc. És també un espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles com també per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola.
És un espai d'interès biogeogràfic per la gran diversitat biològica i biogeogràfica com a zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana. Malgrat els incendis, presenta un bon recobriment vegetal i també conserva algunes comunitats boscoses.