La parròquia de Sant Pere de Bertí es troba situada a la zona dels Cingles de Bertí, dins l'antiga demarcació de la baronia i posteriorment comptat de Centelles. No obstant, la zona de Bertí va formar una parròquia independent de la baronia de Centelles fins que entorn l'any 1840 es va fusionar amb el municipi de Sant Quirze Safaja. A partir d'aquest moment, va formar part de la història d'aquest municipi. La parròquia és esmentada per primera vegada l'any 1031 en una donació feta per Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui, al monestir de Sant Miquel del Fai. No obstant, des de l'any 978 es coneix a la zona el Castellum Bertini, encara que no se sap amb exactitud la seva situació, malgrat situar-se a l'antiga fortalesa del Clascar. A partir del segle XI la parròquia consta en els llistats parroquials del Bisbat de Vic amb el nom de Bertino. Segons la documentació, l'any 1357 comptava amb tres altars: el de Sant Pere, Sant Jaume i Santa Maria. No obstant, en la visita pastoral de l'any 1686, del bisbe Antoni Pasqual, esmenten dos altars: el de la Puríssima i el de Sant Isidre i, posteriorment, s'hi va afegir l'altar dedicat a Sant Gaietà. Durant la Guerra Civil l'església fou espoliada i malmesa destruint entre altres objectes el retaule barroc. L'antic propietari de la rectoria, Vicenç Mas, va dur a terme algunes obres de neteja i arranjament de la rectoria localitzant fragments ceràmics una destral de pedra polida. Actualment es troben exposats i classificats al cor de l'església.