Església parroquial de Sant Cebrià
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa A-46.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 22.
Descripció
Església d'origen romànic amb reformes posteriors ***d'estil gòtic???. Es tracta d'un conjunt format per l'església parroquial, la rectoria i la torre del comunidor. L'església és d'una nau amb dues capelles laterals a cada costat, i s’ha ampliat cap a llevant. ***Als murs laterals hi ha contraforts.
La façana de l'església presenta un portal de punt rodó adovellat i, al seu damunt, una finestra d’ull de bou. És rematada amb un campanar de planta quadrada que compta amb dues finestres amb arc de mig punt. Els murs són de paredat comú, sense arrebossar.
A l'interior, el sostre és cobert amb volta de canó, amb arcs apuntats. La capçalera té una volta d’aresta recolzada en impostes dòriques. conserva un retaule barroc a l’altar major. En una capella lateral, amb el sostre cobert per una volta amb nervacions gòtiques en forma d’estrella, hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser.
Davant de l’església, emmarcant la plaça, hi trobem el portal de Sant Cebrià, del segle XVIII. És una petita construcció que incorpora una porta rectangular, emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada, que conté al timpà una fornícula amb una imatge del sant titular. Es tracta d'un portal exempt. Entre el portal i l’església hi ha un espai pavimentat que era l’antic cementiri parroquial. Algunes de les lloses són sepulcres del segle XIX.
Entre l’església i la rectoria hi trobem el comunidor, des del qual el sacerdot feia un ritual en moments de necessitat per exorcitzar les tempestes, demanar pluja en temps de sequera, etc. És en forma de torre, de planta quadrada, amb una teulada a quatre vessants rematada amb un element ceràmic. Li manquen a la part superior les obertures per on el capellà dirigia les pregàries als quatre vents.
Història
L'origen de l'església de Sant Cebrià es troba a l'antic oratori dels monjos del monestir de Sant Cugat, anomenat Sant Vicenç de Vall Daurex. Ja s'esmenta en la confirmació de béns que el rei Lotari va fer al monestir l'any 986. L'abat Rotllà de Sant Cugat va cedir l'església al bisbe Oleguer, de Barcelona, per tal de restituir l'antiga parròquia de Sant Cebrià d'Aquallonga, que havia estat destruïda pels sarraïns en una ràtzia musulmana a començaments del segle XII. Al segle XVI al costat de l'església s'hi va construir una sagristia i la rectoria.
El cementiri parroquial es trobava davant de la façana principal de l'església, i el 1924 va ser traslladat a la part posterior.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.62-63.
