Església de Santa Maria de Campanyà
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 9.
Descripció
Església d'estil romànic que ha conservat força bé la seva tipologia originària, per bé que ha estat restaurada, sobretot a la part de la coberta, i conté alguns elements afegits. Es troba situada al turó del coll de Campanyà. És de planta rectangular, d'una única nau,
La façana principal és força senzilla. Consta d'un portal rectangular amb una finestra ovalada al seu damunt. És rematada per un gran campanar en forma de torre quadrada, situat en el l'eix de les dues obertures. Presenta un gran finestral amb arc de punt rodó i està coronat per merlets. Aquesta part del campanar sembla una obra força posterior. Els murs laterals estan reforçats amb tres contraforts. Les mides del temple són 13 metres de llarg per 4,5 d'ample.
A l'interior es conserva un retaule dedicat a Sant Sebastià, de l'any 1562, així com una pica baptismal.
A l'esquerra de l'església hi ha un petit cementiri amb algunes sepultures.
Prop de l'ermita de Santa Maria de Campanyà hi ha un jaciment arqueològic on han aparegut en superfície fragments ceràmics d'època romana (sigil·lada, àmfores i tegulae), així com restes de fauna. En aquest emplaçament també hi ha sepultures antropomorfes excavades a terra d'època medieval.
Història
Aquesta església està documentada per primer cop l'any 1047, en la consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aquallonga. Va exercir com a parròquia fins l’any 1492, moment en el qual va passar a ser sufragània de l’església parroquial de Sant Cebrià. Segons sembla, el canvi es va deure a raons econòmiques, per una reducció en les aportacions econòmiques. La visita pastoral de l’any 1725 va dictaminar que es retirés la reserva eucarística, cosa que indica que el temple estava ja en declivi.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la imatge de la Mare de Déu i també l’església van ser incendiades. Se'n van poder salvar el retaule de Sant Sebastià i el Sant Crist. Actualment hi ha una rèplica de la imatge original. Després de la guerra, la família Muñoz Castanyer va restaurar l’església. En aquell moment la volta no es va refer perquè els murs laterals es trobaven en mal estat i s'obrien cap enfora. Amb la restauració, les bigues de la teulada van quedar al descobert. Recentment, després que s'esfondrés la volta, l’església ha estat restaurada de nou.
En aquesta església hi havia un altar lateral dedicat a Sant Mamet, a qui les dones en alletament tenien una especial devoció com a protector.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). Les nostres ermites. Edita l’autor, p. 120-128.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.56-57.
