Documentació de l’Arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'Arxius i Gestió de Documents.
Codi de Dret Canònic i altres documents del Vaticà, de la Conferència Espiscopal Espanyola i del bisbat de Terrassa.
Descripció
L'Arxiu parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix conserva la documentació pròpia d'una parròquia, principalment els registres dels sagraments. Els baptismes comencen el 1564 fins a l'actualitat, excepte els anys 1604 i 1652 que van ser cremats per l'Exèrcit francès; els registres de les confirmacions comencen el 1734; els matrimonis el 1653; els òbits, el 1564, excepte els anys 1605 i 1651, dels quals no existeix el llibre. Aquestes sèries documentals registrals estan obertes i arriben fins a l'actualitat.
També existeixen uns volums de confessions i comunions (llibretes de comunió) que apleguen els anys 1711 al 1747 i del 1807 al 1865.
El rector de la parròquia tenia facultats de notari i, per tant, podria fer testaments (entre els anys 1387 i 1942). El document més antic que es conserva a l'arxiu és el testament de Nicolau Cerdà, de l'any 1311. També hi ha capítols matrimonials, entre els anys 1562 i 1804.
A l'arxiu es conserven setanta-cinc censals, entre els anys 1575 i 1860. També hi ha cinquanta inventaris, entre 1496 i 1987. Així mateix, hi ha llibres i documents relatius a fundacions, misses i aniversaris.
La documentació sobre l'obra de l'església va des de 1521 fins a l'actualitat. La documentació del bací de les ànimes està formada per set llibretes entre els anys 1666 i 1724. Els delmes i primícies consta de cent dinou documents i tres llibres de llevadors, entre els anys 1563 i 1846. Existeix un llibre de visites pastorals, entre els anys 1658 i 1965. La sèrie de correspondència va entre els anys 1662 i 1989.
De documents en pergamí n'hi ha trenta, entre els segles XIV i XVII i, també, hi ha nou documents dels antics pobles de Pins del Vallès i Canals.
Història
L'origen de l'església de Sant Cebrià es troba a l'antic oratori dels monjos de Sant Cugat anomenat Sant Vicenç de Vall Daurex, que va ser esmentat en la confirmació de béns que el rei Lotari va fer al monestir el 986. L'abat Rotllà de Sant Cugat va cedir l'església al bisbe Oleguer, de Barcelona, per tal de restituir l'antiga parròquia de Sant Cebrià d'Aquallonga, que havia estat destruïda pels sarraïns en una ràtzia musulmana a començaments del segle XII. Al segle XVI es va construir una sagristia i la rectoria.
Bibliografia
CASAS, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba; GIMÉNEZ, Francesc (2016). “Un primer balanç dels fons arxivístics amb documentació santcugatenca (segles IX-XIX)”. Gausac 48-49, p.79-142.
CORTÉS GARCÍA, J. J. (1998). “L’Arxiu Parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)”. Terme, núm. 13, p. 6-8.
