Escorxador Municipal
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Durant unes obres d'instal·lació de canonades es detectaren restes d'una petita sepultura romana d'inhumació en "tegula". Es localitzaren una gerreta de ceràmica comuna romana i una moneda de Trajà. Únicament es van recollir aquests materials, doncs no es conserven les "tegulae". Aquesta sepultura podria haver estat associada a una possible necròpolis situada al N i NO del nucli romà de Granollers. Aquest jaciment constitueix un interessant conjunt sepulcral datat aproximadament al segle II dC. Ha proporcionat un mínim de set tombes de les quals quatre són en "tegula", una en àmfora, una en fossa simple i la darrera, per determinar. L'únic aixovar documentat a l'interior d'una tomba en relació a l'esquelet, estava format per una gerreta monoansada i un dupondi de Trajà. També es va constatar la presència d'una gerra protegida amb dues teules que no mantenien cap relació amb les tombes i recorda, molt de prop, la fossa d'ofrenes de can Trullàs. Recentment, aquesta zona ha sofert diverses remocions del subsòl que no han estat objecte de supervisió arqueològica. Es tracta d'una zona de gran interès per a la investigació dels rituals funeraris romans, ja que presenta alguns paral·lelismes amb la necròpolis de can Trullàs (INVENTARI, 1997). En motiu de diverses obres efectuades a la zona de l'Antic Escorxador s'hi van recuperar restes pertanyents a una tomba de tipologia indeterminada. L'esquelet estava orientat vers a ponent i presentava les mans creuades sobre el pit ( ESTRADA, 1993: 93). A l'esquerra del cap va aparèixer una gerreta monoansada, mentre que a la seva cama dreta va recuperar-se un dupondi de l'emperador Trajà, datat entre els anys 98 i 117 ne. A l'anvers llueix la inscripció NERVAE TRAIANO AUG. GER. D i al revers SPQR.OPT (VILA, 2001).
Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. En algunes referències bibliogràfiquesantigues apareix com assolar propietat de la parròquia de Sant Esteve.
Història
Jaciment documentat per J. Estrada entre 1958 i 1965, en el decurs de diverses obres de l'entramat urbà (INVENTARI, 1997).
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) "Necrópolis romans en Granollers", Estudios: Revista de la F.E.M.P., Núm. 2, Barcelona.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.
INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió" Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) "Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental", Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.