La reivindicació per a la construcció d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII. No obstant això, arran del temporal del 31 de gener de 1911, la demanda es va intensificar i es va activar una comissió per impulsar la petició d'un port de refugi. Aquest temporal és considerat el més tràgic del segle XX a Catalunya. El canvi de temps va sorprendre les barques mentre eren a la mar i, tot i que a Arenys de Mar no es van haver de lamentar víctimes, a la comarca del Maresme van morir una trentena de pescadors. En total, a les costes de Catalunya i València es van registrar 140 morts i es van perdre desenes de barques.
L'autorització per a la construcció del Port d’Arenys va ser concedida el 21 de novembre de 1917 per acord del Consell de Ministres. Tanmateix, les obres no van començar fins quatre anys més tard i es van allargar durant més de quaranta anys, fins el 1961. La construcció es va adjudicar al constructor arenyenc Francesc Solé, conegut com València, el qual, malgrat grans dificultats tècniques i econòmiques, hi va treballar fins a 1931. Posteriorment, el 1947, les obres es van reprendre i es van prolongar fins a 1961. Durant els anys 90 es va dur a terme una nova ampliació de la dàrsena pesquera i del varador.
Més recentment, el 2017, es va inaugurar una reforma de l’escullera de ponent, orientada a millorar els serveis de restauració i oci.
