El Gall

Cercs

Es tracta d'una masia formada per un conjunt de tres edificacions: la casa és l'estructura principal i es destinava a l'habitatge (1a planta), al tancament del bestiar i a magatzem (planta baixa). Com a construccions secundàries i edificades, uns metres al sud es troben el paller amb l'era i els corrals. La casa presenta una planta de tall rectangular i té una pallissa, també de planta rectangular, situada a tocar de la façana principal de la casa. En alçada, la casa, consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista, tot i que en alguns llocs es conserva l'arrebossat. En quant a les obertures, tant finestres com portes són senzilles i de tall rectangular, algunes presenten llinda de fusta i d'altres han estat reforçades a les cantonades amb maó massís. El conjunt de finestres es reparteix al voltant de l'edifici i en cadascuna de les plantes de manera desigual; es diferencia la balconada (avui desapareguda) que es trobava a nivell de primera planta, centrada dins el pany de paret a la façana est. Tot i que força malmesa, cal destacar que es manté la fusteria pròpia de tancament tant de finestres com de portes. L'accés a l'edifici es pot fer per planta baixa des de la façana oest i sud. Si s'accedeix a l'interior des del sud, s'entra directament a les quadres on tancaven els animals. Encara es conserva la distribució tradicional així com els elements propis de l'estabulació i de la pròpia arquitectura, com per exemple, la menjadora, les escales de pedra que accedeixen a la primera planta, l'embigat de fusta o els bastiments. En quant a les edificacions secundàries, ambdues es troben en força mal estat de conservació i presenten ensorraments en part dels murs i cobertes. Assenyalar que, a la masia, la coexistència de materials industrials contemporanis amb els tradicionals és fruit d'un manteniment constant degut a l'ús del conjunt més que al procés d'una restauració pròpiament dita. Finalment, ressaltar la pervivència d'altres elements tradicionals en l'entorn més immediat, com ara, restes de l'empedrat del camí d'accés al conjunt.