Es tracta d'una masia ubicada en mig d'un terreny afeixat, a poca distància de l'ermita de Sant Jordi. El conjunt ha estat íntegrament restaurat respectant les característiques morfològiques pròpies de la casa pairal. Volumètricament, la masia està formada per un seguit de construccions entre les que hi destaca l'edifici principal destinat a habitatge. La casa té una planta rectangular. En alçada, s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. Presenta un seguit d'obertures de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen regularment al voltant de l'edifici. Destaca la porta d'accés adovellada, centrada a la part inferior de la façana principal. En aquest mateix frontal, fer menció de les dues obertures superiors, de tall trapezoïdal a mode de gaial, tancades amb vidriera. A ambdós laterals del cos principal es troben annexes diverses naus auxiliars, d'una sola planta. A llevant s'aixeca un petit cobert. A l'oest es troben annexes dues naus consecutives. La primera d'aquestes és una ampliació del mateix habitatge, on cal assenyalar el tancament en la seva part sud a partir de vidrieres, així com l'afegiment d'una zona porxada. La segona de les naus és un garatge. De manera exempta, a pocs metres de l'habitatge en direcció nord, es troba la pallissa de PB+1; possiblement és l'element que ha conservat majorment el seu aspecte original. El conjunt, que originàriament es trobava tancat, conserva la portada d'accés al recinte; es tracta d'una porta adovellada, la clau de la qual preserva la inscripció on hi figura la família, un dibuix i l'any 1774.
