El Febrer Sant Martí de Centelles

Osona
Antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes
Pla de la Garga, al nord del mas Presseguer

Coordenades:

41.7531
2.22659
435701
4622653
08224-81
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XIV-XVIII
Bo
Parcialment restaurada
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 005A00141
Anna M. Gómez Bach

Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agricola-ramaderes.
La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. La portalada d'accés la conforma un arc de mig punt adovellat i amb un escut de la nissaga i una data. Aquest element es troba situat a la dovella central, en forma de semi-cercle formant una forma geomètrica oval. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables seguint una organització en vertical. En aquest punt destaca una finestra escultòricament molt ben treballada, d'acabat apuntat i on es troben esculpits dos caps humans. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes i la part superior a les dependències d'ús privat.
Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals.

Dins el mateix recinte del mas hi ha un pou mina per comprendre els recursos hidràulics necessaris tant per consum humà com animal. A prop de l'edifici, en el revolt d'accés a la carretera, es troba un forn de calç d'ús domèstic que presenta una clara relació amb el funcionament del mas en època moderna.

La primera referència documental del mas Febrer la trobem en el fogatge de 1553 amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família, tot i això la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Sant Miquel Sesperxes, juntament amb el mas Presseguer i el Pou. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febrer. Un petit element ornamental de la porta data una possible reforma al 1565, moment d'ampliació del mas.

PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.