Can Fàbrega Sant Martí de Centelles

Osona
Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu
Mas situat al Pla de Castellar, camí a l'esquerra

Coordenades:

41.73527
2.25468
438019
4620653
08224-82
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XIV-XVIII
Dolent
Només queden algunes restes
Inexistent
Restringit
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 005A00150
Anna M. Gómez Bach

Resten les quatre parets d'un gran mas format per una edificació aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt de construccions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per planta i pis amb unes dimensions de 30 per 25 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no ha conservat part de la coberta de la banda oest. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estaria dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies d'aquesta zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les altres dependències privades. La teulada hauria estat de doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos agrícola - ramaders, formen part de construccions posteriors; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, amb les funcions de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat i un forn de pedra que encara conserva la coberta. A la banda oest hi ha un altre edifici amb les mateixes característiques arquitectòniques que s'hauria utilitzat com a pahissa o magatzem.

Les notícies documentals sobre aquest mas són molt escasses, no apareix esmentat en els diversos fogatges de l'època moderna. La seva història segurament anirà lligada a del gran mas Castellar i a l'ocupació i explotació agrícola i ramadera de tot el pla de Castellar. Tractant-se d'una petita explotació situada en la via secundària de comunicació del mas Castellar al riu Congost i la plana vallesana, amb Tagamanent a primer terme. Pel sistema constructiu utilitzat es pot datar part de les estructures del mas cap el segle XVI al XVIII, i no hi ha evidències que ens permetin recular aquesta data.

PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.