El Casino Granollers

Vallès Oriental
Carrer Agustí Vinyamata, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60842
2.29031
440866
4606544
08096-91
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Eclecticisme
XIX
1881
Bo
La façana ha estat pintada recentment amb un color força diferent de l'original.
Inexistent
Fàcil
Científic
Privada
Societat el Casino. Carrer Agustí Vinyamata, 08400-GRANOLLERS
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici de bones proporcions d'una sola planta, precedit per un patí - jardí amb un barri limitat per una reixa de ferro i porta ornamentada, feta del mateix metall. La façana està composada en tres eixos, el central amb la porta, de pedra coberta amb arc escarser i coronada per un petit frontó de línia trencada, limitat per una balustrada que remata tota la façana. Els altres dos eixos, simètrics, estan marcats per portes de llinda pla. L'horitzontalitat de la façana s'accentua amb el ràfec, un filet a la línia d'imposta i diversos elements decoratius horitzontals, fets en guix. De l'interior destaca un ample vestíbul, a mà esquerra del qual hi ha el cafè amb xemeneia decorada amb ceràmica, i al fons, una sala de descans amb accés a quatre dependències i al gran saló. A l'entrar al vestíbul, a mà dreta, hi ha una placa on es recullen els noms dels prohoms que van fer possible la construcció del Casino.

Les societats locals van fer una bona tasca instructiva i de lleure. El Casino de Granollers resultà de la fusió de les societats Terpsícore i Granollerense, el 1878, amb el nom de Casino Apolo, que bastí el 1880 l'edifici del carrer de Vinyamata. El Centre Catòlic apareix el 1886 amb la particularitat que l'edifici ja existia des del 1881. Aquesta societat va destacar en el foment del teatre, al costat de la Unió Liberal, La Alhambra i el Centre Catòlic, tots amb llurs propis escenaris, que rivalitzaren organitzant grans temporades amb excel·lents planters d'afeccionats i autors locals, i amb companyies professionals foranies. També als seus locals es feien famosos balls, en competència amb altres locals de la ciutat, i a nivell folklòric local, per Carnaval es ballava el Ball de les Donzelles tant aquí com a la plaça (avui dia es segueix fen al casino). També el Casino va ser el lloc en que es practicava ja al començament de segle els escacs (BAULIES, 1986) i l'11 de juliol de 1886, al seu teatre, a càrrec del professor d'òptica Josep Abelló, i amb uns "números", es va fer una sessió de cromofotorama, essent aquesta la primera sessió de cinema coneguda a Granollers (BOTEY; MEDALLA, 1987). Al jardí havia hagut un brollador amb peixos (GARRELL, 1960). Aquest era el lloc de reunió i divertiment dels "senyors". Els pagesos, molts dels quals venien el diumenge a Granollers, ballaven a la sala de la Unió Liberal coneguda com la Pista Rosa, o millor encara, can Trepadella (GARCIA-PEY, 1990). Entre les associacions del segle XIX destaquen el Casino (originàriament Casino Apolo) dels 1878, la Societat Coral Amics de la Unió del 1887, el Centre Catòlic, el 1886, el Casal de la Unió Liberal (1891) i l'Alhambra (1892) entre d'altres (SESÉ, 1987b).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOTEY, Lambert; MEDALLA, Jordina (1987) El cinema abans del a Guerra Civil. Col. Coneguem Granollers, Núm. 5, Granollers: Ajuntament de Granollers. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.