Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici del Casino de Granollers, construït el 1880 com a seu d’aquesta entitat històrica de la ciutat. És una construcció d’una sola planta, d’estil eclèctic, de ressonàncies clàssiques i ben proporcionat. Està precedit per un ampli pati-jardí que a la part frontal queda delimitat per una remarcable reixa de ferro, amb una porta ornamentada. Antigament al jardí hi havia un brollador amb peixos.
La façana de l’edifici està composada en tres eixos i és rematada per un petit frontó de línia trencada, limitat per una balustrada que remata tota la façana. A l’eix central hi ha la porta, coberta amb arc escarser. Els altres dos eixos, simètrics, estan marcats per portes de llinda plana. L'horitzontalitat de la façana s'accentua amb el ràfec, un filet a la línia d'imposta i diversos elements decoratius horitzontals, fets en guix.
A l’interior de l’edifici destaca un ampli vestíbul, a mà esquerra del qual hi ha el cafè, amb xemeneia decorada amb ceràmica i, al fons, una sala de descans amb accés a quatre dependències i al gran saló. A l'entrar al vestíbul, a mà dreta, hi ha una placa on es recullen els noms de les persones destacades que van fer possible la construcció del Casino.
Al voltant de l'any 2002, la façana es va repintar de color crema, diferent del color rosat que tenia anteriorment.
Història
Al segle XIX les societats recreatives, ateneus o casinos van complir una funció important en l’àmbit de la instrucció popular i també en el lleure. Entre les que van existir a Granollers en aquesta època destaquen el Casino (1878), la Societat Coral Amics de la Unió (1887), el Centre Catòlic (1886), el Casal de la Unió Liberal (1891) i l'Alhambra (1892).
El Casino de Granollers fou el resultat de la fusió el 1878 de les societats Terpsícore (que tenia la seu a la plaça Porxada, 21-23) i Granollerense. S’anomenà Casino Apolo, i el 1880 es va bastir l’actual edifici del carrer de Vinyamata. El nucli original de fundadors van ser les famílies notables i benestants de Granollers. En teoria, va néixer amb una voluntat apolítica per dur a terme activitats de caràcter cultural i social, com ball, teatre i cinema. Així, la seu del casino tenia sala de ball, de billar, un teatre i un cafè. Durant els primers anys les activitats principals van ser les representacions de teatre, una activitat que també feien la Unió Liberal i La Alhambra; tots amb llurs propis escenaris, que rivalitzaren organitzant temporades amb excel·lents planters d'afeccionats i autors locals, i també amb companyies professionals foranes. Així mateix, l’11 de juliol de 1886 al teatre de Casino s’hi va fer una sessió de cromofotorama, que es pot considerar la primera sessió de cinema coneguda a Granollers. Va anar a càrrec del professor d'òptica Josep Abelló, i va comptar amb diversos "números" (BOTEY; MEDALLA, 1987). Posteriorment, el Casino va tenir un paper molt important en la introducció del cinema, ja que el 1905 es va instal·lar un dels primers projectors de la ciutat.
A les diferents entitats lúdic-recreatives s’hi feien sobretot balls, en competència entre els diferents locals de la ciutat. El Casino era l’entitat que aglutinava les classes benestants i de tendència més aviat conservadora a Granollers. Els pagesos, en canvi, molts dels quals venien el diumenge a la ciutat, anaven a ballar a la sala de la Unió Liberal, coneguda com la Pista Rosa, o bé a can Trepadella (GARCIA-PEY, 1990).
En l’àmbit del folklore, per Carnaval es ballava el Ball de les Donzelles, tant al local del Casino com a la plaça. Al llarg del segle XX aquest ball es va continuar fent al Casino. Així mateix, ja des de començament de segle XX també era el lloc on es practicaven els escacs (BAULIES, 1986).
Durant la Guerra Civil el Casino va haver d’aturar l'activitat i passà a ser la seu de les Joventuts Socialistes. Després de la guerra es va tornar a obrir, tot i els danys soferts per l'edifici; en aquests primers temps amb una activitat irregular i intermitent (SÁNCHEZ, 2003: 255).
Les dificultats econòmiques del Casino van afavorir la fusió de l'entitat amb el Club de Ritme l'any 1958. Llavors passà a anomenar Casino de Granollers - Club de Ritme. Avui aquesta entitat continua en actiu com a associació sense ànim de lucre. Organitza, entre d’altres, activitats de ball, esportives, recreatives (com el billar, el domino o les cartes), i també s’hi fan debats i altres esdeveniments de caràcter social.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). "Del Decret de Nova Planta al 1850", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
BOTEY, Lambert; MEDALLA, Jordina (1987). El cinema abans del a Guerra Civil. Col. Coneguem Granollers, Núm. 5, Granollers: Ajuntament de Granollers.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
SANCHEZ MATA, Francesc (2003). «Casino de Granollers, breu història d'una entitat de caràcter recreatiu i cultural». L'Abans, Granollers Recull Gràfic 1882 - 1965. Editorial Efadós, p. 255.
SESÉ, Jaume (1987b). El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.
