Ball de Donzelles Granollers

Vallès Oriental
Carrer Agustí Vinyamata, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60836
2.29037
440871
4606538
08096-37
Patrimoni immaterial
Manifestació festiva
Contemporani
Eclecticisme
Bo
Inexistent
Fàcil
Científic
Pública
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Actualment es fa al pati del Casino, el diumenge de Carnaval. Durant molts anys es va perdre la festa, després es va recuperar però no ha tornat a tenir el regust que tenia en origen. Es transcriu com era la festa dels ball de donzelles, tal com la va conèixer Amador Garrell (1960). "El dimarts de Carnaval es feia una desfilada pels carrers de la vila, dels petits dansaires, tots disfressats en una barreja de races i estaments que enamorava, bressolats tot el camí per les notes greus del fiscorn, i guiats i aconduïts amorosament pels "serenos" i la vigilància més o menys dissimulada dels familiars. La comitiva anava des de la plaça vers el vell camí de Barcelona, trencava pel carrer del Príncep de Viana i pujava pausadament per la carretera fins a cal Ferreret; passava el carrer de la Riera, baixava carrer de Corró avall, i per les Travesseres i el carrer de Santa Anna, passava la plaça de les Olles i les placetes, gairebé invisibles, dels Cabrits i de l'Oli, fins que arribava a can Farrasset, una sastreria que tenia dos portals, un a la plaça de l'Oli, davant d'on hi ha la farmàcia Parera i l'altre al carrer de Santa Elisabet, i allà els músics, els "serenos" i els sarauistes travessaven la botiga, on als petits dansaires els donaven grapats de confits i caramels. Després, en ésser la comitiva davant la Casa de la Vila, on hi havia la gent de pro i tota altra gent que els esperava, els hi donaven més confits i caramels i els músics començaven l'alegre ballet tocant el popular ball que deia: "Ella-ra en punteja-ra, en punteja-ra, / ella-ra en punteja-ra amb peu pla, / porta faldilles de seda / i davantal … de fatà". El ball era presenciat pels vilatans, fins i tot, pels treballadors de les fàbriqus que en aquella hora de migdia ja havien plegat per a no tornar al treball fins el dijous, i corrien vers la plaça per a no perdre's un espectacle tan ingenu i encisador. Acabat el ball, els minyons anaven a dinar, convidats a casa de la promesa. El compromís per anar al singular ball, era una cosa seriosa. Els pares de la pubilla eren els qui havien d'escollir el seu galan i la mare i la tia de la noia havien de basquejar-se. Després de dinar, al punt de tres quarts de dues, la passada es refeia a la plaça, ran de la Porxada, tal com al matí, per anar a la sala del Casino, on després de dansar i riure, els aconduïen al cafè on els donaven un pa de pessic i els abeuraven amb una copa d'orxata" (GARRELL, 1960).

Segons la veu popular, l'origen es trobaria a la Confraria de les Donzelles que celebrava la seva festa anual a la Diada de la Immaculada. Aquella confraria feia un dot per a les donzelles pobres de la vila que havien de maridar. Contribuïen al fons, voluntàriament, els vilatans que podien. El dia de la festa les parelles de nous casats i de nous promesos i les donzelles i minyons s'aplegaven a l'alt de la Porxada i anaven a l'església on es feia un ofici solemne i, tant en anar-hi com a la sortida uns músics els acompanyaven al so d'una marxa amb estil madrigalecs, de la que es conserva la partitura (GARRELL, 1960), transcrita pel mestre Josep M. Ruera. Aquest ball, que es feia acompanyat d'orquestra es feia tradicionalment primer a la Porxada i a la tarda al casino, entitat que sempre el va impulsar. Quan els nens sortien de ballar de la Porxada, els propietaris de Can Meranges els hi donaven als nens i les nenes pa de pessic i joguines de llauna (informació oral d'Eustaqui Margall, octubre 2001). Actualment es fa al pati del Casino el diumenge. El Sr. Francesc Cruz disposa de partitures d'aquest ball, com es ballava a la dècada de 1930. Com a parodia d'aquest ball, es feia també a Granollers el EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. A primera hora de la tarda els fadrins sortien vestits amb robes ben dolentes i sobretot ben brutes i tots duien la cara emmascarada. S'estenien per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven, ajudant-se ells amb ells, puix que no cal dir que les dones es resistien a deixar-se agafar. Les feien seguir, si us plau per força, les duien fins a la plaça i, un cop allà, les obligaven a ballar. Abans de fer-ho els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-los-la completament negra, com també se'n duien ells. No cal dir que la facècia prenia caràcter molt grotesc. (AMADES, 1985, II: 243).

AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.