Carrer d'Agustí Vinyamata
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que comença a la cantonada de la Fonda Europa, en plena carretera, entre el carrer d'en Calvé i la plaça de Maluquer i Salvador. Anant cap a Llevant ens menarà cap a l'inici del carrer de Girona i després de travessar-lo, sempre en el segon tram, paral·lel al parc de Torres Villà (GARCÍA-PEY, 1990). El carrer està format per edificis senzills, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara presenten una tipologia popular tradicional i camperola, especialment els més antics(com el grup que es troba prop de la via del tren), al costat d'altres que presenten ja una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, especialment al costat del carrer Marià Sans. Els elements que s'han inventariat corresponen a les adreces següents: SENARS: 19 (casa de veïns de planta baixa i dos pisos, noucentista), 23 (estil academicista, 1883. Destaca la reixa), 35 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, segle XIX, cal Conde), 37 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 39-41-43 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 45 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, s. XIX), 55 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 59 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 61 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 83-85 (1828, can Banyeres)-87 (ca la Valenta)-89 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, segle XIX), 91 (can Botey, a l'altra banda de la via, hi ha elements arquitectònics antics al jardí).
Història
Abans aquest carrer es deia de Caputxins, i a començament del segle XX, els seus veïns festejaven amb ball la festa de Sant Roc. Eren gent xiroia, i més d'un any van il·luminar el carrer "a la veneciana", però amb rengles de pebrots verds i vermells, que els buidaven i hi posaven un grèsol encès a dintre (GARRELL, 1960). Es més conegut per carrer de "Caputxins" pels granollerins la segona part del seu traçat, el que va des del carrer de Girona fins el pont sobre la via, abans d'entrar a la plaça de la Font Verda. És una via d'un sabor especial malgrat el pas dels anys que l'han transformat notòriament (GARCÍA-PEY, 1990). Moltes cases presenten una cronologia del segle XIX. La casa número 85, de l'any 1828, era propietat del Sr. Ramon Corbera Planas, de can Banyeres de Corró d'Avall. Era carreter de l'agència que es trobava molt a prop de la seva casa (GARCÍA-PEY, 1990). A la cantonada amb el carrer d'en Marià Sans hi havia ca la Sila, en altres temps sinònim de música, actualment encara hi ha una sala de la Fonda Europa que la recorda (GARCÍA-PEY, 1990). En aquest carrer e feien els tractes amb els porcs i altre classe de bestiar, així com el seu menjar (MEDALLA, 2001).
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.
