Fonda Europa Granollers

Vallès Oriental
Carrer d'Anselm Clavé, 1 - Plaça de Barangé, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60829
2.28924
440777
4606531
08096-64
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Noucentisme
XX
1923
Josep Maria Miró i Guibernau
Bo
Legal
PEPHA nou, Núm. R-005
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 15301DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici entre mitgeres amb tres façanes que formen doble cantonada. Presenta planta baixa i tres plantes pis amb coberta de terrat, limitada per una balustrada perimetral en dues de les façanes. A les façanes principal i trasera hi ha sengles frontons corbs amb plafons de ceràmica amb la grafia "Fonda Europa". Els buits de façana són de proporció vertical emfasitzats a les façanes principal i lateral per plafons perpendiculars de ceràmica que van des del tercer fins al primer pis. A la façana lateral, els buits dels balcons es troben protegits per un emmarcat. Tots els balcons són de barrot. A la façana lateral presenta, també, plats decorats pel ceramista Cumella. Les parets del menjador es troben adornades amb pintures de Josep Bulbena, datades cap a la dècada de 1950.

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-005

Nombroses eren les fondes del segle XIX i principis del XX com Can Fidel, Cal Ros, Ca la Sila, Can Gall, Can Quico Puig, Can Tets, Cal Valent, Can Tomàquet, Can Daulí, avui pràcticament desaparegudes o substituïdes per restaurants moderns. Però, entre totes, la més coneguda és l'Hotel Europa, o la fonda d'Europa, abans can Fidel (GARCIA PEY, 1990) que sota diverses denominacions ha arribat als nostres dies com el primer establiment hostaler de la ciutat, en mans d'una família tradicionalment lligada al negoci gastronòmic. La fonda està considerada per molts com una institució granollerina, ben coneguda fora del municipi. Si inicialment els forasters lliguen la idea de Granollers amb el mercat, en el camp gastronòmic associen la ciutat amb l'establiment granollerí més conegut i popular (BAULIES, 1965). Antigament era senzillament la "Posada del Vallés", edifici obrat només a la part que feia façana a la carretera (GARRELL, 1960). Un personatge prou conegut és en Francesc Parellada, el seu propietari, conegut com en Paco de la Fonda (GARCIA-PEY, 1990). L'hotel més conegut de la ciutat és la Fonda Europa, una empresa familiar que des del 1771 ha esdevingut un punt de trobada de persones i fets a la ciutat. La Fonda Europa té 7 habitacions dobles i una de les cuines més apreciades de tot Catalunya. Sota el mateix sostre hi trobem un bar de poble, un temple per als sibarites gastronòmics i una llotja de ciutat (Informació oral de la pròpia fonda). A la Vanguardia ha aparegut recentment la següent informació: "La fonda más antigua de Cataluña, la Fonda Europa de Granollers, hace honor a su nombre de continente con contenido. Tiene una fiel vocación europeísta. Fundada en 1771, su primer nombre fue Can Fidel. Después se llamó Fonda Vallès, Fonda España y no fue hasta 1850 cuando un antepasado del actual propietario, Ramon Parellada, la bautizó como Fonda Europa. "Fue ganando categoría, como los equipos de fútbol", bromea Parellada, sobre quien recae la séptima generación de sabios hosteleros. "Después de la revolución francesa se produjo una etapa de gran conciencia europea, muy similar a la que tenemos ahora", detalla. Lo cierto es que este restaurante se construyó -y sigue allí- en la antigua carretera de Granollers que une Barcelona con Vic, Ripoll, Puigcerdà y con la entrada de Francia. "Cada 30 kilómetros los viajeros y los caballos que iban hacia París paraban a repostar. La Fonda Europa se convirtió en un punto estratégico y de referencia", apunta Parellada. Durante más de dos siglos, la Fonda Europa se ha consolidado como una fiesta para el paladar. Personalidades como el rey Alfonso XIII, Santiago Rusiñol o Josep Pla han degustado su carta, que es un homenaje a la cocina del territorio. Curiosamente, no hay ningún plato bautizado con el nombre de Europa. "Lo nuestro -dice Parellada- son los clásicos catalanes: 'cap i pota', 'sang i fetge'... Quién sabe. Quizás más adelante triunfen las 'patates al caliu de la Unió Europea'." . (LA VANGUARDIA, 17 de març 2002): Manuel J. Raspall dissenyà l'any 1906 el segell de la Fonda Europa (MONREAL, 1997)

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. http://www.granollers.org/; PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.