Casa d'habitatges representativa de l'estil academicista eclèctic de la segona meitat del segle XIX. És una edificació de dimensions considerables amb una situació preeminent, entre la plaça de Lluís Perpinyà i el carrer d'Anselm Clavé, de manera que es desenvolupa al llarg de la totalitat d'una illa de cases d'aquest carrer. Això fa que sembli un edifici aïllat.
La disposició de la façana en forma de mòduls idèntics li confereix un volum cúbic i centra l'atenció en la cantonada, on s'acumulen tots els recursos per aconseguir la percepció de continuïtat del perímetre. Aquesta continuïtat es reforça per la inclusió de tres franges horitzontals diferents: la balustrada de remat de l'edifici, les franges que formen el conjunt de les baranes dels balcons i el regruix de la paret d'idèntica amplada en els trams on no hi ha balcó. Aquests recursos potencien, a la manera d'un cèrcol visual, la imatge volumètrica de l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001). És remarcable el treball d'esgrafiats i relleus als frisos sota el ràfec, entre permòdols en forma de volutes.
La planta baixa ha estat molt alterada per la presència de marquesines i rètols que, recentment, han estat substituïts mitjançant reformes prou encertades per a restituir la imatge original i la proporció dels portals de l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001).
