Dansa dels Quatre Cantons Els Prats de Rei

    Anoia
    Plaça Major
    A la Plaça Major de la Vial de Prats de Rei.
    607

    Coordenades:

    41.70553
    1.54164
    378665
    4618110
    08170-104
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Modern
    Popular
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Científic
    Pública
    Jordina Sales Carbonell

    La Dansa dels Quatre Cantons, denominada 'Ball dels Quatre Cantons' per Joan Amades, el protagonitzaven originalment quatre parelles de pabordes que se situaven a cadascun dels quatre extrems de la plaça Major (d'aquí el nom de la dansa). Cada parella portava una almorratxa a les mans.
    La dansa es divideix en tres parts, cadascuna de les quals te la seva pròpia melodia. A l'inici de la dansa, les quatre parelles feien un passeig al voltant de la plaça tot marcant un punteig relliscat de ball pla. A continuació, cada parella feia un ball individual mentre les altres s'esperaven, que consistia en que el dansaire feia un rístol a la noia mentre es deixaven anar de mans i el noi feia un punteig saltat de recules; la noia, portadora de l'almorratxa en aquests moments, corria darrere el dansaire. Per últim, les quatre parelles s'agafaven de les mans, es feia una rotllana i s'executava un ball 'sever, solemne i cerimoniós' (AMADES, 1953, vol IV: 810) consistent en una sardana, amb vuit passes cap a la dreta i vuit a l'esquerra.
    Després d'uns anys de no ballar-se, la dansa s'ha recuperat i es representa amb vestits d'època (s. XIX) que custodia l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra.

    IMATGE 1: Gràfics i figures de la Dansa dels Quatre Cantons, segons AMADES, 1953, vol. IV, p. 807.
    IMATGE 2: Tornada de la Dansa dels Quatre Cantons. Transcripció musical del mestre J. Tomàs recollida a AMADES, 1953, vol. IV, p. 806.

    Els pabordes eren procuradors de confraries religioses i, com a tals, tenien un gran protagonisme en la vida pública dels segles passats. Aquest fet va propiciar que moltes danses tradicionals catalanes fossin protagonitzades per aquests personatges i es creà un gènere específic de dansa popular: 'el ball dels pabordes', el màxim exponent del qual el trobem conservat a Sant Joan de les Abadesses (ball declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional), on s'executa una dansa amb un esquema i essència molt similars a la de Prats de Rei.
    Històricament la dansa dels Quatre Cantons es ballava a la Plaça Major. Quan Joan Amades va publicar el seu Costumari Català (1953) s'indicava que la Dansa dels Quatre Cantons feia ja molts anys que no es ballava, i el mateix s'afirma al Cançoner Popular de Catalunya publicat l'any 1936 pel mateix autor. Però el 1971, amb motiu de la celebració del primer Pessebre Vivent de Prats de Rei, es va recuperar la dansa, la qual es representa al final de l'adoració dels pastors, i per tant enel seu espai físic original que havia estat sempre la Plaça Major de Prats de Rei.

    AMADES GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l'any, vol. IV, Salvat Editores, Barcelona, p. 806-807, 809-810, 1083.