Creu de Valldeneu Sant Martí de Centelles

Osona
Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu
Davant l'església de Sant Pere de Valldeneu

Coordenades:

41.7484
2.24673
437371
4622116
08224-14
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Modern
Contemporani
s. XV-XIX
Dolent
Només es conserva el pedestal on es trobaria ubicada una creu de ferro.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Vic. Plaça de la Catedral, n. 1. 08500 Vic.
Anna M. Gómez Bach

Pedestal d'estructura quadrangular on hi hauria estat ubicada una petita creu de ferro, avui desapareguda. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal es troba situat al davant de la mateixa església de Sant Pere de Valldeneu i conserva en la seva plataforma superior l'espai on hi aniria encaixada l'esmentada creu.

Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana i les seves primeres representacions s'inicien en època tardo- romana. Tot i que aquesta figura geomètrica també ha estat representada des d'època prehistòrica en diversos gravats sobre roca o en pintures rupestres la seva principal associació ha estat com a símbol cristià. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies abarcant des de les creus d'orfebreria a les creus esculpides de tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a element indicador: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, com a símbol de poder, etc.
Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. La creu de Valldeneu és de cronologia força inexacte, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets però es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'època renaixentista o moderna.

BASTARDES, A. (1983). Les creus al vent. Ed. Millà. Barcelona.
FONT, N. (1984). Datos per a la història de les creus de pedra de Catalunya. Barcelona.
GUDIOL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.