Cova de Santa Elena
Berga

    Berguedà
    Muntanya de Queralt
    Emplaçament
    Enmig del tossal anomenat Castellberguedà.

    Coordenades:

    42.09739
    1.84094
    404155
    4661239
    Número de fitxa
    08022 - 132
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XX
    Any
    1916
    Josep Maria Forcada i Sors
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Parròquia de Santa Eulàlia de Berga, carrer Castellar del Riu, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona.

    Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada.

    Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu.

    BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53.
    AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177.
    ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51.
    VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.
    CANAL, Jordi: "La cova de Queralt ja ha estat restaurada", El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19.