Castell Berguedà o Castell de Madrona
Berga

    Berguedà
    Muntanya de Queralt
    Emplaçament
    A ponent del santuari de Queralt, damunt del tossal anomenat Castellberguedà.

    Coordenades:

    42.10667
    1.82188
    402593
    4662291
    Número de fitxa
    08022 - 48
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XI-XII
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN R-I-51-5205
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. nº 6408
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona, plaça del Palau s/n (Solsona)
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Les restes del Castell Berguedà o Castell de Madrona es troben dalt del tossal anomenat Castellberguedà. Actualment, aquestes restes es limiten a acumulacions pètries que podrien ser restes dels murs de les torres segons les hipòtesis més lògiques i creïbles. El topònim del tossal, Castellberguedà, reforçaria aquesta idea.

    Durant les Guerres Carlines es bastiren fortificacions carlines damunt les restes que pressumptament corresponen al Castell Berguedà, la qual cosa les malmeté encara més, puix hom afirma que aquestes fortificacions s'el·laboraren amb les restes dels murs conservats. Malgrat tot, seria imprescindible que s'hi portés a terme algun tipus d'excavació que permetés de conèixer més aquestes restes.

    Hom ha identificat les restes conservades damunt del Castellberguedà amb un dels cinc castells que esmenta el testament del trobador Guillem de Berguedà, concretament amb el Castell de Madrona. Aquesta identificació ha vingut donada per la proximitat amb l'església romànica de Sant Pere de Madrona. Per tenir-ne una total seguretat i poder situar definitivament les restes als segles XI i XII, caldria fer-hi una prospecció arqueològica rigorosa. Hom també ha cregut veure restes del castell al mateix Santuari de Queralt. El cert és que la situació de l'indret és molt estratègica i no resulta il·lògic suposar que si hom va construir el Santuari al segle XIV aprofités les restes, parets i pedres, d'una construcció anterior. L'escassa superfície del tossal ha portat a creure que potser el castell s'aixecava a l'indret de l'actual Santuari i que al cim hi podia haver existit una torre de guaita, les restes de la qual serien les que es conserven.

    CATALÀ i ROCA, Pere: Els Castells Catalans, volum V, Barcelona, 1976, pàgs. 966-970. CASELLAS, I.; ROSSINYOL, J.M.; SANTANDREU, D.: Castells medievals del Berguedà (2), Berga, 1999, pàgs. 14-17. RIU i RIU, Manuel: "El misteriós Castellberguedà i els vescomtes de Berguedà", L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 16-18. BELLÉS, Xavier: "El castell de Madrona", L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 20-23. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.