Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt
Berga

    Berguedà
    Emplaçament
    Muntanya de Queralt

    Coordenades:

    42.10386
    1.84594
    404578
    4661952
    Número de fitxa
    08022 - 52
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Medieval
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena.

    Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades.

    No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació.

    HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994.
    AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.
    ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971.
    RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904.
    CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657.
    VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890.
    VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.