Comunidor de Sant Martí de Riudeperes

Calldetenes

La història d'aquest cos arquitectònic, es troba estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el "Riodeperas". Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres "Rivo Petrarum" en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Els orígens d'aquest comunidor, es troben estretament relacionats amb aquesta funció de cohesió, vinculació social i identificació territorial que la parròquia oferia als habitants dels masos propers, creant un sentit de comunitat independent. La necessitat de tenir un espai per reunir-se i tractar els temes que els afectaven en comú, va fer que s'optés per l'aixecament d'aquest cos al costat de l'església, ja que segurament, l'ofici religiós celebrat els diumenges a l'església parroquial, era la única oportunitat que els habitants d'un terme, predominantment dispers, tenien per trobar-se. Documentalment, aquest comunidor es troba documentant a partir del segle XIII, moment en el qual encara convivia amb algunes cases situades al voltant de l'església, i per tant, prop del comunidor, i que formaven part de la sagrera. Cal pensar que com a tal, exercí les seves funcions fins el segle XVII, quan el nucli concentrat de Calldetenes començà a prendre cos, i centralitzà les funcions de govern de la comunitat. A partir d'aquell moment passà a ser l'atri que precedia l'accés a l'església.