Font ubicada a tocar el molí de la Frontera, al camí que condueix de dit molí al mas del Pujol i que voreja el torrent de Sant Martí. Actualment, la font es troba enclotada per la proximitat del pas de la N-141-d, i el pont de la carretera que travessa el torrent de Sant Martí i duu a la C-25. Malgrat la importància que la font havia tingut, actualment és un paratge poc visitat. La font pròpiament dita es troba formada per un dipòsit d'aigua que acumula l'aigua de la mina, i es troba encastat sota terra. Al pendent del terreny s'encasta un petit mur de formigó de 50 cm d'alçada que duu incorporada l'aixeta, que controla la sortida de l'aigua. És a dir, que actualment no raja espontàniament sense pressionar l'aixeta. Aquest mur es troba envoltat per dos blocs de pedra rectangulars, disposats perpendicularment, i coronat per un altre bloc de pedra rectangular de 32 cm de gruix, que sobresurt lleugerament i cobreix l'aixeta. L'estructura resultant és la d'una construcció arquitrabada. A banda i banda de la font s'han reconstruït dos bancs de pedra fets també amb lloses de mida força gran reaprofitades. Destaca l'existència d'un safareig ubicat a un metre escàs de la font, que rep la seva aigua directament mitjançant un petit conducte excavat al terra i afirmat amb petites lloses. Es tracta d'un safareig rectangular excavat al terra, de poca fondària, emmarcat amb lloses de pedra. Sobre un dels cantons s'hi ha col·locat una altra llosa rectangular de pedra, disposada en forma plana, simulant una llosa de rentar, i rememorant l'antiga funció d'aquest safareig. La incorporació d'aquesta font dins la ruta dels molins va fer que se'n cuidés l'entorn i es protegissin els voltants del safareig amb una barana de fusta.