Arquivolta i capitells de Sant Martí de Riudeperes

Calldetenes

Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, en què es va substituir pel de Calldetenes. L'església es troba ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el "Riodeperas". Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres "Rivo Petrarum" en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet, és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i preguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques, no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí. VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuat havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet de que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)