Cementiri de Sant Just Desvern
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El cementiri municipal de Sant Just Desvern, construït a finals del segle XIX substituint l’antic cementiri parroquial, està situat als afores del nucli antic de la població, a tocar de l’actual polígon industrial Sud-oest.
Amb una superfície 6253 m², compta un total de 2.283 sepultures, entre tombes, panteons, nínxols i columbaris per les incineracions. El cementiri queda delimitat per un mur de tanca entre els carrers de Narcís Monturiol, de Cervantes i de l’avinguda Camp Roig.
El recinte primigeni, que encara es pot diferenciar de les ampliacions posteriors, és un espai rectangular de 38 x 58 m. i d’aproximadament 2.200 m² que està tancat per un mur de maçoneria vista a l’exterior. L’accés es fa a través d’una porta enreixada situada a l’avinguda Camp Roig, flanquejada per dues pilastres quadrangulars i llinda d'arc escarser, a sobre de la qual hi ha una llosa rectangular de marbre blanc amb la inscripció “AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN CEMENTIRI MUNICIPAL”.
A l’interior d’aquest espai més antic del cementiri es disposen els nínxols per a inhumació a tocar de tot el perímetre de la tàpia de tanca, amb una alçada de quatre pisos. L’espai central, en canvi, està ocupat per panteons amb inhumacions al terra d’entre els que destaquen el de la família Coquillat-Lora, el d’Alberto Bastardas Cortés i la tomba de mossèn Antonino Tenas, aquesta última situada a l’espai que ocupava l’antiga capella del cementiri ubicada a la banda sud-oest. De construcció recent és el monument dedicat a la memòria dels difunts perinatals, neonatals i gestacionals, inaugurat l’1 de novembre de l’any 2021 i realitzat per l’artista Nil Nebot Torrella, titulat Abraçada.
Tot aquest recinte més antic, articulat per un passadís central i un altre perimetral, és l’espai més enjardinat amb la presència de diversos exemplars de xiprer de gran alçada.
El sector més recent del cementiri ocupa una superfície de més de 4.000 m², fruit de diverses ampliacions i de la construcció del tanatori, al qual s’accedeix pel carrer de Narcís Monturiol. A la presència de panteons, nínxols i columbaris per les incineracions, cal afegir la nova creació del “Jardí de les Roselles” el mes d’octubre de 2024, un petit terreny enjardinat destinat a l’enterrament d’un màxim de 42 urnes biodegradables sobre les quals es disposa una rosella de ceràmica.
Història
L’any 1854, a conseqüència de la mortalitat causada per una epidèmia de còlera entre el 9 d’agost i el 15 de novembre, es començà a plantejar la necessitat de traslladar el cementiri de Sant Just Desvern a un lloc més allunyat del nucli urbà. En aquell moment, el cementiri parroquial situat a la plaça del davant de l’església des de feia segles, s’havia quedat petit i ja era una evidència el perill que suposava per la població conviure tan a prop de la necròpolis. El problema principal requeia en la dificultat per trobar uns terrenys apropiats on instal·lar el nou cementiri, ja que entre altres qüestions estava la negativa de molts veïns a tenir-lo a prop de casa seva i les dificultats que posaven els propietaris dels terrenys escollits per ubicar-lo.
El 3 d’abril de 1867 una acta del ple de l’Ajuntament proposava la possibilitat de la compra de parcel·les a Josep Cardona, Josep Maria Freixes, Josep Carbonell, Francesc Gelabert i Jaume Gelabert, terrenys distants del nucli més habitat de la població. Finalment, l’acord va acabar amb la compra d’una peça de terra a Josep Carbonell, que va ser indemnitzat amb un nínxol al cementiri, 533 escuts i 330 mil·lèsimes. L’Ajuntament va encarregar un projecte del nou cementiri, que ja estava enllestit l’any 1861 segons plànols que es conserven a l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. La construcció, però es va retardar alguns anys més, ja que l’any 1881 encara estava en construcció la capella malgrat que ja havia estat beneit l’any 1871.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
