Can Gelabert de la Riera - Can Gelabert - Can Gilabert
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10254-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Masia formada per una amalgama d’edificacions de diverses èpoques, amb dependències diverses adossades a la casa original del segle XIV. El conjunt, de planta irregular, forma un pati tancat al davant de la façana principal a manera de corral.
El cos principal més antic de la masia, s’estructura a partir de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a l’est. Més o menys centrat a la planta baixa s’ubica el portal d’entrada, amb arc de mig punt dovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada. A la dreta de la porta hi ha una finestra rectangular vertical, emmarcada per brancals i llinda de pedra. Al primer pis cal destacar un finestral gòtic emmarcat per brancals de pedra amb decoració de carasses a l’extrem superior, i amb una llinda lobulada decorada amb caparrons esculpits. A més, en aquest mateix pis, hi ha una altra finestra amb brancals i llinda de pedra i una petita finestra vertical.
A la façana sud també figura una altra finestra d’estil gòtic de les mateixes característiques que el finestral de la façana est, brancals de pedra amb decoració de carasses a l’extrem superior i llinda lobulada decorada amb caparrons esculpits. Un altre element d’aquesta façana és el rellotge de sol situat a la cantonada superior dreta.
La coberta de l’edifici original és de teulada a dues aigües de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal.
Amb posterioritat al segle XIV, al mas primigeni se li va adossar per la banda nord un gran cos de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Per la banda sud també s’adossà un altre cos format principalment per dues galeries en planta baixa i pis. A ponent es troba una dependència més que dona a l’era, al paviment de la qual hi ha una llosa amb la inscripció "ANY 1680 IAUMA IA LABERT MA FESIT".
Cal destacar el celler de can Gelabert, un dels més grans de la població, amb cups, sitges per emmagatzemar cereal i botes de vi.
Can Gelabert es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Història
La primera notícia de la família Gelabert és de 1379, però no és fins a l’any 1524 que apareix citada documentalment la masia.
Al segle XVIII era coneguda com a can Gilabert de la Riera, prenent el nom de la riera per diferenciar la masia de les propietats dels Gelabert del Coscoll i dels Gelabert de can Candeler, membres de la mateixa família. Al cadastre de 1716 figura com propietari Pere Jaume Gelabert.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2012). La Guerra del Francès a Sant Just Desvern. Itinerari urbà 5 de maig de 2012. Centre d’Estudis Santjustencs.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 57. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 68. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
