Panteó Alberto Bastardas
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Panteó de la família Bastardes Parera, situat al passadís central del recinte primigeni del cementiri municipal de Sant Just Desvern.
De planta rectangular, el panteó està delimitat per una senzilla tanca de forja de barrots cilíndrics, decorats amb magolles i rematats amb puntes de llança. La superfície interior està pavimentada amb un enrajolat de punta, format per rajols quadrangulars de marbre de color blanc i negre.
Presidint el panteó destaca un pedestal cúbic sobre un podi de molt poca alçada, amb una base motllurada i un coronament piramidal sobre el qual es disposa una creu llatina de pedra. El perímetre de l'extrem superior del pedestal queda decorat per una sanefa de greques, per sota de la qual figura gravada la inscripció "PROPIEDAD DE ALBERTO BASTARDAS Y CORTÉS".
Al peu del pedestal amb la creu, es disposa la llosa de pedra quadrangular de volum piramidal amb dues argolles de ferro, que dona accés a la cripta del panteó.
Història
Panteó de la família Bastardes Parera, a on hi ha inhumats alguns dels fills d’Albert Bastardes i Sampere, destacat advocat i polític català nascut a la vila de Gràcia l’any 1871.
La carrera política d'Albert Bastardes i Sampere, es va iniciar l’any 1901 com a membre del Centre Republicà de Gràcia per passar posteriorment a la Unió Republicana, amb la qual va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1903. L’any 1906 va ser nomenat primer tinent d'alcalde de la ciutat comtal per acabar sent alcalde accidental de Barcelona entre 1908 i 1909. El seu paper dins de la política catalana dels primers anys del segle XX destaca també per ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana i per ser vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Segona República es configurà com un dels dirigents del Partit Catalanista Republicà sent escollit l'any 1932 diputat al Parlament de Catalunya per Granollers.
En altres àmbits, Albert Bastardes va ser president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, president de la Junta de Museus, del Patronat d'Aprenents, de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) i de l'Orfeó Català.
Fruit del casament amb Dolors Parera i Bisbal, pubilla de les destil·leries Parera, van tenir set fills: Carme, Dolors, Montserrat, Mercè, Rafael, Joan i Albert.
Al panteó de Sant Just estan inhumats tres dels seus fills: en Rafael Bastardes Parera i a la seva esposa Dolors Cardona Peitx, la Mercè Bastardes Parera i la Montserrat Bastardes Parera juntament amb el seu espòs Alfred Pérez Iborra.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ BASTARDAS, Alfred (1994). Albert Bastardas i Sampere, alcalde popular per Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
