Castell de Clarà
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de caràcter militar. Actualment està en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altra construcció com finestres i/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI. Les darreres excavacions han deixat a la vista una segona torre de planta rodona, adjacent a la primera i un conjunt de murs d'uns 80 cm de gruix, fets amb pedres mitjanes treballades relligades amb fang. Una cala a la zona nord del castell ha evidenciat la presència de nous murs que caldrà excavar en el futur.
Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII.
El conjunt presenta una situació geogràfica privilegiada sobre les contrades de l'entorn. Al magatzem de l'Ajuntament de Moià hi ha localitzada una reixa forjada medieval que podria haver format part d'aquest conjunt. Als peus d'aquesta construcció hi ha la petita capella de Sant Andreu.
A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949.
Història
Segons la Catalunya Romànica, el primer esment del castell correspone a l'any 912, com a castell de Moià. Posteriorment, l'any 915 ja apareix com a Castro Clarano.
Vers el 1057 s'esmenta el " Castro de Cleran ". El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc.
Resta dempeus només la capella.
La vila de Moià va dependre d'aquest castell(els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell.
Bibliografia
AD(1976); " Els Castells catalans ". Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.
Àvila i Granados, J ( 1981); Revista Guión: " El castillo de Clarà i Can Ustrell " nº 474. Noviembre.
Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Dovella (1994); Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa.
Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. " Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya ". Departament de Cultura. Barcelona.
Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
Picanyol, L (1959); La villa de Moyá desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Barcelona.
Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa.
Ubals i Picanyol, D(2001); " Les Masies de Moià ". Pàg. 72. Moià.
