Castellnou de la Plana
Moià

    Moianès
    Al sud-est de Moià. Sortint de la vila en direcció Barcelona. Trencant a mà esquerra.
    Emplaçament
    Hi ha cartell indicador, Castellnou.

    Coordenades:

    41.80263
    2.1033
    425508
    4628251
    Número de fitxa
    08138 - 41
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Medieval
    Segle
    XIV-XVI
    Any
    1381
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    (Dec.22 ab.1949), R-I-51-5541/llei16/19850625/BOE
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA ACCN 1147, nº s/n
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 08137A009000920000IU + 08137A009000970000IY
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Edifici de planta irregular. És un casalot gòtic, articulat en tres cossos: el primer format per l'antic molí, el segon pel mas pròpiament dit, del qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia, molt semblants a l'estil del s. XVI amb caps enfrontats esculpits en la pedra. El tercer cos és el dedicat a les dependències i annexes de la casa actual.
    De l'antic molí senyorial, transformat al s. XIV en un gran casal que és ara, se n'observa, actualment, la bassa i a l'obrador s'hi troben diferents estris, una calaixera de pedra. Es conserven també als soterranis les presons i les cambres de tortura de l'edat mitjana. Els tres cossos formen un corraló orientat a ponent que està tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació.

    Castellnou és documentat des del s. XII, tot i que l'edificació que veiem actualment és del s. XIV. Va ser construït pels Planella, antics senyors feudals dels territoris, quan l'antic castell de Clarà va ser abandonat. L'aparició del castell va resultar de la transformació de la " domus " o casal de Molins.
    El conjunt va ser erigit en castell termenat per decret del rei Pere III, el 6 de juny de 1381 i derogat pel rei Martí l'any 1408 quan aconsegueixen l'emancipació de la senyoria. La propietat passa dels Planella (família que es va convertir en una de les grans famílies nobles catalanes que portà tresoreria reial) i dels qui l'ultima senyora de Castellnou fa testament el 19 de maig de 1501, als Barrera i més tard als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui ostenten els actuals propietaris fent-se anomenar de cognom Portnou.
    El Casalot també s'anomenà dels Molins. El molí va ser utilitzat com a tal fins els anys 80. Els actuals propietaris conserven documents antics de la casa en el seu arxiu.
    Va deixar de funcionar al 1936 després de la guerra.

    AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona.
    Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona.
    Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya (1989); " Els Castells Catalans ". Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. " Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya ". Departament de Cultura. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit