Casa Vídua Uyà
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'habitatges reconstruïda l'any 1908 que compta amb elements decoratius d'estètica modernista en les baranes de forja dels balcons. És de planta rectangular, entre mitgeres, i consta de planta baixa i tres plantes pis. La façana és plana i està arrebossada. Es composa segons dos eixos marcats per buits de proporcions verticals. Els de la planta baixa han estat transformats amb finalitats comercials. La verticalitat compositiva queda trencada per les impostes del forjat. En destaca la balconada correguda de la primera planta i els balcons independents de la segona, amb baranes de ferro forjat decorades mitjançant dibuixos a cop de fuet de llenguatge modernista. Les finestres de la tercera planta presenten, així mateix, interessants reixes decorades amb el mateix llenguatge (CUSPINERA et alií, 2001).
A l'interior conserva una arcada antiga en la mitgera compartida amb la casa del Conestable, a la banda de llevant. Aquest arc ha estat recentment restaurat.
Història
El carrer Sant Roc formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. D’aquest carrer en sortia el camí que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nordest de la població. En un principi es denominava carrer de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. A l’extrem del carrer hi havia el portal de Bell-lloc. També s’hi van instal·lar adoberies de pells. Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, s’hi construí una capella, que en aquest cas estava dedicada a Sant Roc. A mitjans del segle XIX la muralla i la capella foren enderrocades i el carrer es va remodelar. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer. A partir del tombant de segle XX sobretot molts edificis han estat objecte de reformes o substitució.
És el cas de la casa vídua Uyà, que és una reforma d'una parcel·la medieval. Es troba al costat de l'anomenada Casa Gran o Casa del Conestable (un casal gòtic que havia pertangut a la família dels Tagamanent), per la qual cosa en origen incorporava estructures arquitectòniques d'aquesta, com una arcada que encara es conserva. L'any 1908 l'edifici fou reconstruït pràcticament de nou amb una estètica d'influència modernista en els elements decoratius dels balcons.
La casa era també coneguda amb el nom del marit de la propietària "ca l'Ustadis", militar que es va casar amb la Rosa Uyà. Una altra propietària va ser Maria Uyà Pagés (1862-1935), de ca l'Alomar. Aquesta va tenir una interessant col·lecció de premsa local que es va dispersar durant la Guerra Civil, encara que una part fou dipositada el 1981 a l'Hemeroteca Municipal (TINTÓ, 1994).
La casa va ser reformada fa uns anys, ja que l'ordenança municipal va obligar a retranquejar l'edifici. Aleshores van desaparèixer els esgrafiats que tenia a la façana (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
INFORMACIÓ ORAL: Sr. Eustaqui Casals Margall (febrer 2002).
TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) "L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps" Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.
