Casa Ramon Castells i Lourdes Castells
Sant Hipòlit de Voltregà

    Osona
    Carrer de la Gleva, 25 - Carrer del Puig, 1, 3-5
    Emplaçament
    A la banda de tramuntana de la placeta de la Gleva
    518m

    Coordenades:

    42.01382
    2.23675
    436803
    4651592
    Número de fitxa
    08215 - 76
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Els revestiments estan força degradats.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 23645
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 6918208DG3561N
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Conjunt de dos edificis entre mitgeres disposats formant xamfrà entre el carrer de la Gleva i el primer tram del carrer del Puig, just a la placeta de la Gleva. Consta de tres grans cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dos vessants, els careners paral·lels a la façana principal i un destacable ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, tot i que el volum de tramuntana compta amb una planta més. La façana principal està orientada a migdia tant al carrer com a la placeta de la Gleva. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. El volum central presenta un gran portal d'accés amb la llinda gravada amb l'any 1751, una creu grega central damunt del calvari i la següent inscripció: "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA". Al seu costat hi ha una finestra tapiada amb la llinda gravada amb l'any 1729 i decorada amb una creu central, i un altre portal tapiat.
    El volum de tramuntana presenta un portal d'accés tapiat amb la llinda gravada amb una creu central damunt del calvari i l'any 1729. Al seu costat hi ha una finestra simple. Al primer pis, damunt del portal, hi ha un finestral gravat amb l'any 1786 i una creu central damunt del calvari. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que les obertures del nivell superior tenen els emmarcaments arrebossats i els muntants de fusta.
    El volum de llevant presenta dos portals d'accés a l'interior. El de la banda de ponent, actualment tapiat i amb unes escales d'accés, té la llinda gravada amb l'any 1714 i una creu central damunt del calvari. El de llevant, en canvi, té les impostes motllurades i una creu gravada amb l'any 1721. Al seu costat hi ha una finestra actualment tapiada. Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres laterals i un finestral central amb la llinda decorada amb un baix relleu esglaonat amb roseta central. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al nivell superior hi ha tres petites finestres amb els emmarcaments arrebossats.
    En general, la construcció està bastida en pedra, amb algunes reparacions fetes amb maons i amb un revestiment arrebossat i pintat força malmès. La cantonera del xamfrà està embellida amb carreus de pedra.

    Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Cadiraire, cal Nyerro, can Seina, can Cama.

    Aquesta casa és coneguda amb el sobrenom de cal Cadiraire des de finals del segle XIX. El renom feia referència a l'Eudald Muntanyà, el qual es dedicava a arreglar cadires i també feia de burot de la Col·lecta (actualment desapareguda). L'edifici també fou conegut amb el renom de cal Nyerro, donat que un avantpassat de la família Muntanyà havia estat un nyerro destacat de la comarca (els nyerros eren un dels dos bàndols en els que es dividia la noblesa catalana del segle XVII). I, al mateix temps, la casa també fou anomenada can Seina en referència a la procedència de la família Muntanyà, els quals vingueren de Vil·la Seina de Gurb de la Plana a finals del segle XIX.
    Segons les informacions orals obtingudes d'alguns dels veïns de la zona, un cop la família Muntanyà es traslladà a una altra adreça, a la casa s'hi instal·là la família d'en Josep Vilella i Vilalta, conegut com en Cama perque guanyava moltes curses al seu poble d'origen, Roda de Ter. D'aquesta manera, la casa també fou coneguda com a can Cama.
    En els darrers temps, el volum de tramuntana ha perdut el ràfec original que protegia la segona planta.

    ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 37, 38, 90, 119-120.
    Informació oral: Valentí Turet [Entrevista: 03-02-2020].
    SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 62-63.
    SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.09.EA.
    Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 11-02-2020].