Casa Miquel Fortuny
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats i amb pati posterior. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el portal d'accés a l'interior. És d'arc escarser adovellat, amb brancals bastits amb carreus de pedra i la clau gravada amb l'any 1672 i una creu llatina central. Al seu costat hi ha una antiga finestra simple actualment reconvertida en portal. Als pisos superiors s'obren dues finestres per planta, les de les golfes amb la forma apaïsada. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color grana.
Adossat a la part posterior del volum principal hi ha un cos annex de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. També compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i té accés a una terrassa delimitada amb baranes de ferro. El parament principal compta amb el mateix revestiment i color que el volum davanter.
Altres noms relacionats amb l'edifici: can Simonet, can Forat.
Història
L'edifici fou conegut amb el sobrenom de can Simonet en referència a Simon Camps, un dels fundadors del grup musical Els Simonets, que posteriorment es convertí en l'orquestra La Principal. El seu fill Josep, sastre d'ofici, va emigrar a Mendoza (Argentina). A la segona meitat del segle XX, la casa fou coneguda com a can Forat en referència a la família que s'hi va instal·lar, de cognom Salarich i procedents del Forat de Santa Cecília.
Segons les informacions orals obtingudes d'alguns dels veïns de la zona, aquesta casa també fou coneguda amb el sobrenom de can Climent Sastre, tot i que les dades històriques publicades referents a aquest darrer nom no concorden amb l'emplaçament de l'edifici que ens ocupa.
Entre els anys 2011 i 2013, els paraments foren pintats amb el color grana que llueixen actualment.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60, 122.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.04.EA.
