Casa Miquel Blanxart i Estapé
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'habitatges d'estil modernista, probablement l'edifici més destacat d'aquest corrent arquitectònic a Granollers, el qual constitueix una important fita arquitectònica i visual del carrer i de la població.
Es tracta d'una construcció parcialment entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb façana als carrers Prim i Torras i Bages. La façana principal és de composició simètrica, remarcada per una tribuna a la primera planta, coberta amb teula i cresteria vidriada. En aquesta part baixa hi ha altres elements decoratius fets en pedra i, a les plantes superiors, esgrafiats geomètrics florals, de llenguatge plenament modernista (CUSPINERA et alií, 2001). La decoració escultòrica, feta segons models originals de J.M. Barnadas i molt ben integrada en la composició arquitectònica, representa una figura femenina, amb una àmfora sota un braç, que recull raïm d'una parra que s'estén a la part superior i que fa de suport a la balconada. També trobem parres de raïm als marges dels dos portals arquejats. Aquest motiu relacionat amb el vi s'explica perquè el promotor de la casa hi tenia una botiga dedicada a aquest ram. Altres elements que criden l'atenció són el llarguíssim balcó corregut, que abasta la totalitat de les dues façanes de l'edifici al primer pis, les originals obertures de la planta baixa o el coronament de les façanes, amb un acroteri de formes sinuoses.
Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentista
Història
El carrer de Joan Prim en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució.
Pel que fa a la casa de Miquel Blanxart en concret, la construcció ja existia a principis de segle XX, quan l'arquitecte Jeroni Martorell la va reformar l'any 1904. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Aquesta era una casa on es venia vi, i per això els motius de la decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega subterrània immensa que es diu "el Cau" (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de Valènciacia, i era un lloc de reunions.
Miquel Blanxart Estapé (1857 – 1916) era l'hereu d'una de les famílies més riques de la comarca. Va dedicar-se a la producció de vins i aiguardents i fou un dels més importants de Catalunya. En els deu últims anys de la seva vida també al negoci de banca. Fou alcalde de Granollers entre 1903 i 1905, període en el qual es va construir l'edifici històric de l'ajuntament. Era de tendència conservadora i fou membre de la Lliga Regionalista. Després de la Guerra Civil va comprar la cosa el Sr. Murtra, fabricant. Formava part d'un grup que donava diners per a l'olla dels pobres i donaven de menjar als pobres pel Nadal. Garrell va fer un dibuix humorístic on se'ls veia donant el menjar (Informació oral d'Eustaqui Margall).
Pel que fa a l'arquitecte, Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951), fou un destacat exponent de la segona generació de creadors modernistes catalans i recordat també per la seva tasca ingent en la restauració del patrimoni històric monumental. Martorell dóna a Can Blanxart un aire pròxim a l'estil Sezession, el Modernisme d'arrel centreeuropea, sobretot gràcies a la presència de l'ornamentació escultòrica de la façana principal, obra del barceloní Josep Maria Barnadas (1867- 1939), autor també de les escultures de l'Ajuntament de la ciutat, edificat a la mateixa època (Regàs; Blancafort, 2014: 31).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
Informació oral Pere Cornellas, novembre 2001.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). Modernisme d’estiueig. Vallès oriental. Consell Comarcal del Vallès oriental. (https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf )
