Casa de la plaça de la Porxada 30

Granollers

Casal de característiques senyorials, aixecat al segle XVI i que ha conservat tres finestres d’estil gòtic-renaixentista, per bé que l’edifici actual és fruit d’una àmplia reforma realitzada l’any 1976.       

És un edifici entre mitgeres i en cantonada. Abasta una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab. La façana principal, que dona a la plaça Porxada, s’estructurava originàriament en base a tres eixos principals (en queden els tres finestrals renaixentistes), el de la dreta lleugerament desplaçat trencant la simetria. Als extrems hi ha altres obertures de la construcció antiga, emmarcades amb llindes i bancals de pedra picada. Amb la reforma la part baixa fou transformada en un porxo de tres arcs de punt rodó sota el qual ara hi ha l’entrada a l’edifici. També es van transformar les golfes en una nova planta amb obertures apaïsades de factura moderna. La façana principal conserva els següents elements destacables:

2- Façana principal. Planta noble. Finestra  lateral de llevant. Acabada amb llinda plana ricament decorada en estil renaixentista. Presenta un guardapols motllurat acabat amb culs de llàntia amb un caparró masculí a la cara exterior i sengles angelets aguantant un petit escut llis. Al centre, es troba de nou un escut amb forma de rombe, massa desgastat com per poder-ne identificar els motius que hi havia hagut a l’interior. A banda i banda de la part superior del guardapols es troben sengles medallons amb caparrons a l’interior.

3. Façana principal. Planta noble. Finestra central acabada amb llinda plana ricament decorada. Els motius decoratius són molt similars als descrits per a la finestra anterior, amb la diferència que l’escut central es suportat per dos àngels i es pot llegir la data de 1551 gravada a l’interior.

4-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, acabada amb llinda plana ricament decorada, amb motius molt similars als descrits. L’escut central, en canvi, té forma de rombe i als culs de llàntia es representa un caparró a cadascun. (PANCORBO et alii, 2006: 226). És interessant que els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els cascs dels cavallers.

5.Façana principal. Segona planta. Finestra geminada de tradició gòtica amb llinda d’arcs lobulats i sense columneta.

A les fotografies antigues, es pot saber com era la façana anterior a la reforma. Sota els tres finestrals renaixentistes hi havia la porta principal, adovellada, mentre que els finestrals laterals renaixentistes tenien un acabat més irregular. També tenia una galeria.