Casa de la plaça de la Porxada 30
Granollers

    Vallès Oriental
    Plaça de la Porxada, 30
    Emplaçament
    Nucli antic de Granollers
    143

    Coordenades:

    41.60784
    2.28746
    440628
    4606482
    Número de fitxa
    08096 - 39
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Renaixement
    Contemporani
    Segle
    XVI, XX
    Any
    1551, 1976
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. R-090. Protecció de tipus III: Conservació de façana amb reforma i/o ampliació condicionada.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 33575
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    15301DG4006E
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Casal de característiques senyorials, aixecat al segle XVI i que ha conservat tres finestres d’estil gòtic-renaixentista, per bé que l’edifici actual és fruit d’una àmplia reforma realitzada l’any 1976.       

    És un edifici entre mitgeres i en cantonada. Abasta una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab. La façana principal, que dona a la plaça Porxada, s’estructurava originàriament en base a tres eixos principals (en queden els tres finestrals renaixentistes), el de la dreta lleugerament desplaçat trencant la simetria. Als extrems hi ha altres obertures de la construcció antiga, emmarcades amb llindes i bancals de pedra picada. Amb la reforma la part baixa fou transformada en un porxo de tres arcs de punt rodó sota el qual ara hi ha l’entrada a l’edifici. També es van transformar les golfes en una nova planta amb obertures apaïsades de factura moderna. La façana principal conserva els següents elements destacables:

    2- Façana principal. Planta noble. Finestra  lateral de llevant. Acabada amb llinda plana ricament decorada en estil renaixentista. Presenta un guardapols motllurat acabat amb culs de llàntia amb un caparró masculí a la cara exterior i sengles angelets aguantant un petit escut llis. Al centre, es troba de nou un escut amb forma de rombe, massa desgastat com per poder-ne identificar els motius que hi havia hagut a l’interior. A banda i banda de la part superior del guardapols es troben sengles medallons amb caparrons a l’interior.

    3. Façana principal. Planta noble. Finestra central acabada amb llinda plana ricament decorada. Els motius decoratius són molt similars als descrits per a la finestra anterior, amb la diferència que l’escut central es suportat per dos àngels i es pot llegir la data de 1551 gravada a l’interior.

    4-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, acabada amb llinda plana ricament decorada, amb motius molt similars als descrits. L’escut central, en canvi, té forma de rombe i als culs de llàntia es representa un caparró a cadascun. (PANCORBO et alii, 2006: 226). És interessant que els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els cascs dels cavallers.

    5.Façana principal. Segona planta. Finestra geminada de tradició gòtica amb llinda d’arcs lobulats i sense columneta.

    A les fotografies antigues, es pot saber com era la façana anterior a la reforma. Sota els tres finestrals renaixentistes hi havia la porta principal, adovellada, mentre que els finestrals laterals renaixentistes tenien un acabat més irregular. També tenia una galeria.

    Altres denominacions: can Compte, can Piguillem, Banesto.

    La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre.

    Pel que fa a can Compte en particular, el casal s’hauria edificat l’any 1551, segons indica una inscripció a la façana. L’edifici, però, ha estat objecte de reformes importants. La més substancial va tenir lloc el 1976, quan va quedar profundament alterat l’aspecte general de la construcció, sobretot amb la introducció dels tres arcs que formen un petit porxo a l’entrada. L’arquitecte d’aquesta reforma fou Francesc Casamajó Izquierdo (exp. 35/1976).

    L’autor García-Pey refereix algunes dades més anecdòtiques: l'edifici era conegut amb el cognom dels seus propietaris: can Compte. Sembla que Andreu Corbera, el Caiet, s'estava en aquesta casa. Hi havia una botiga als baixos que es deia can Romanyó (GARCÍA-PEY, 1990).

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.

    PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 225-226.

    PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.