La Porxada

Granollers

Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint un centre comercial de primer ordre a l’àrea de la Catalunya central, amb un protagonisme molt destacat del seu mercat dels dijous. En aquesta època sobrepassa les seves muralles medievals i s’estenia pels carrers de Corró i de Barcelona; a més, la ciutat va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l’Ajuntament deriva del control que tenia sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: “el Pallol” o magatzem de gra. Per això, en principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l’Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s’hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l’Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a).

Així doncs, la Porxada fou la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància del mercat de cereals a Granollers. L’obra va començar el 1586 i s’acabà el 1587. El 10 de novembre d’aquest any s’havia signat el contracte amb el constructor Bartomeu Brufalt. La construcció havia de durar un any i es va pagar en cinc terminis. Va costar en total 739 lliures de Barcelona.

Com que hi ha un edifici molt similar a França, a la població de Gironde (la Vieille Halle de Sainte Foy-la Grande) en algun moment s'ha considerat la possibilitat que Bartomeu Brufalt hagués tingut relació amb aquesta altra construcció (SESÉ, 1987a).

Al segle XVIII el viatger Francisco de  Zamora es fa ressò de la importància d’aquesta llotja: "Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarian, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros" (ZAMORA, 1784).

L’any 1751 es va restaurar la coberta i es van canviar algunes bigues, en una de les quals s’hi pot llegir la data tallada a la fusta. D’altra banda, en el decurs de les obres de restauració efectuades l’any 1984 es van trobar dues monedes de Carles III datades els anys 1772 i 1759-1788.

L’any 1872 la Porxada es va habilitar per a la venda quotidiana. Es va tancar perimetralment amb un muret i una reixa. Entre 1887 i 1899 s'hi van instal·lar uns quioscs i, finalment, entre 1907 i 1965 s'hi van instal·lar unes persianes.

A partir de les dates inscrites en algunes bigues queden testimoniades diverses intervencions puntals que s’han fet a la coberta els anys 1851, 1881, 1884, 1889 i 1907.

L’any 1940, després del bombardeig del 31 de maig que s’havia produït l’any anterior, durant la Guerra Civil, la Porxada es va reconstruir. Aleshores es van retirar les reixes i les parets fixes. En una de les bigues s’hi pot llegir la data de 1940. El 1984 l’embigat i la coberta es trobaven en mal estat i havien començat a cedir. Entre 1985 i 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va realitzar obres de reconstrucció. D’aquestes obres també en donen testimoni tres dates inscrites a les bigues (PONCORBO et alii, 2006: 206-207).