La Porxada Granollers

La dècada de 1580, i segurament conseqüència del moment de bonança econòmica que viu la vila, d'entre altres grans obres públiques, es comença a construir la Porxada, concretament l'any 1586. Es tracta de la llotja de gra de la vila i, per tant, resulta el signe evident de la importància del mercat de cereals a Granollers. La Porxada, segons el contracte d'obra, s'havia d'acabar l'any 1587 (DANTÍ, 1986). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). El 10 de novembre de 1586 es va signar el contracte amb el constructor Bartomeu Brufalt per a la construcció de la Porxada, a la Plaça Major. Per part de la Vila els jurats eren Miquel Puigesteve, Jordi Riera, Bernat Bosch, Joan Martí i Esteve Rol, els jurats vells, Francesc Josep de Masferrer, Galzeran Masferrer i Miquel Pifarrer i els consellers Gabriel Pau Domènec, Pere Mauri, Miquel Joan Valls, Francesc Balle, Jaume Aymerich i Joan Rimbau (SESÉ, 1987a). La construcció de la Porxada havia de durar un any i es va pagar en cinc terminis. Va costar, en total, 739 lliures de Barcelona. La pedra emprada era de Puig Llunell a l'Ametlla i va costar 83 lliures, la fusta 110 lliures i les teules 25 lliures (SESÉ, 1987a). La Vieille Halle de Sainte Foy-la Grande, a Gironde (França) és un edifici molt similar a la Porxada. En algun moment s'ha considerat la possibilitat que Bartomeu Brufalt hagués tingut relació, també, amb aquesta altra construcció (SESÉ, 1987a). Del segle XVIII es recull la següent notícia: "Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarian, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros" (ZAMORA, 1784).