La Porxada Granollers

    Vallès Oriental
    Plaça de la Porxada, 15, 08400-GRANOLLERS
    Situat en el centre del recinte medieval.

    Coordenades:

    41.60814
    2.28765
    440644
    4606515
    08096-20
    Patrimoni immoble
    Obra civil
    Modern
    Renaixement
    Contemporani
    XVI
    1587
    Bartomeu Brufalt (mestre d'obres)
    Bo
    Ha sofert algunes restauracions per mantenir-la en us. La primera datada és del segle XIX (1872 - 1881). L'any 1872 s'hi van col·locar reixes. Entre 1887 i 1899 s'hi van instal·lar uns quioscs i, finalment, entre 1907 i 1965 s'hi van instal·lar unes persianes. El 31 de maig de 1938 va quedar molt malmesa en el bombardeig de Granollers, però el 1940 ja va estar restaurada. L'any 1984 va cedir una biga lateral, però va ser restaurada ràpidament (SESÉ, 1987a). El 1994 es va desmuntar la coberta. Entre 1986 i 1996 es reconstrueix i recupera per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (CUSPINERA et alií, 2001).
    Legal
    • BCIN
    • National Monument Record
    • Civil
    PEPHA nou, Núm. P-13
    Fàcil
    Social
    Pública
    Ajuntament de Granollers, Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

    Construcció esvelta, de planta rectangular (24'07 x 15'73 m) estructuralment simètrica, aconseguint harmonia compositiva i monumentalitat, malgrat l'absència d'elements ornamentals, s'ha convertit en l'element urbà més emblemàtic de la ciutat essent, fins i tot, el motiu del logotip. Presenta coberta amb teula àrab a quatre vessants, sostinguda per tres files de cinc columnes de pedra que aguanten una estructura de jàsseres, bigues i llates de fusta de cor de roure, on es recolzen les rajoles o cairons ceràmics formant una solera. La coberta esta suportada per 15 columnes d'ordre toscà, construïdes per carreus aplantillats. Tenen el fust llis, el capitell motllurat. Sobre les dotze columnes perimetrals hi ha una llinda de jàsseres de fusta, reforçada amb ferros collats amb perns. Cada jàssera té l'amplada del tram. Damunt d'aquesta llinda carreguen les de la coberta, formant la part inferior d'aquestes, una gran barbacana. Les aigües de la teulada es recullen en un canaló perimetral de teules tortugades, abocant l'aigua mitjançant brocs. Els tremujals de la coberta són peces especials de ceràmica vidriada de color verd. En els vèrtexs del carener de coronament hi ha gerres de ceràmica vidriada verda. Al mig del carener hi ha el penell de creu i gallet, original del segle XVI. En l'angle SO davant l'edifici de l'Ajuntament hi ha la pedra de l'Encant, una mola de grans dimensions en la que la fantasia popular ha descrit algunes llegendes. L'escut de la ciutat és a totes les columnes cantoneres (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

    És l'edifici més representatiu de la ciutat (PATRIMONI, 1985). Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. P-13

    La dècada de 1580, i segurament conseqüència del moment de bonança econòmica que viu la vila, d'entre altres grans obres públiques, es comença a construir la Porxada, concretament l'any 1586. Es tracta de la llotja de gra de la vila i, per tant, resulta el signe evident de la importància del mercat de cereals a Granollers. La Porxada, segons el contracte d'obra, s'havia d'acabar l'any 1587 (DANTÍ, 1986). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). El 10 de novembre de 1586 es va signar el contracte amb el constructor Bartomeu Brufalt per a la construcció de la Porxada, a la Plaça Major. Per part de la Vila els jurats eren Miquel Puigesteve, Jordi Riera, Bernat Bosch, Joan Martí i Esteve Rol, els jurats vells, Francesc Josep de Masferrer, Galzeran Masferrer i Miquel Pifarrer i els consellers Gabriel Pau Domènec, Pere Mauri, Miquel Joan Valls, Francesc Balle, Jaume Aymerich i Joan Rimbau (SESÉ, 1987a). La construcció de la Porxada havia de durar un any i es va pagar en cinc terminis. Va costar, en total, 739 lliures de Barcelona. La pedra emprada era de Puig Llunell a l'Ametlla i va costar 83 lliures, la fusta 110 lliures i les teules 25 lliures (SESÉ, 1987a). La Vieille Halle de Sainte Foy-la Grande, a Gironde (França) és un edifici molt similar a la Porxada. En algun moment s'ha considerat la possibilitat que Bartomeu Brufalt hagués tingut relació, també, amb aquesta altra construcció (SESÉ, 1987a). Del segle XVIII es recull la següent notícia: "Estoy persuadido que en el terreno que coge el Vallés, no se acomodarian, en la mejor dehesa de Extremadura, tantas cabezas de ganado como hay aquí, y al mismo tiempo una multitud de pueblos y de cultivos. Hay un mercado semanal y dos ferias al año. Se comercia en ganados, aves y toda espécie de comestibles, y algunas tiendas son muy concurridas. Hay una lonja en medio de la plaza, muy capaz y elevada, sostenida de grandes columnas de piedra y bajo la cual se refugian los dias de agua los que vienen al mercado con sus géneros" (ZAMORA, 1784).

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu. DANTÍ I RIU, Jaume (1986) Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè. P.47-57. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers. GARRELL, Amador (1929) "Editorial" La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers. ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial