Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa modernista que és una de les obres més destacades de l'arquitecte Raspall i Mayol. És també un dels edificis més representatius de la plaça Porxada i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt.
L'edifici actual és el resultat de la reforma d'una construcció anterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius molt característics de l'estil de l'arquitecte Raspall: medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc. El treball de l'ornamentació de la façana és molt reeixit, ja que l'arquitecte combina les línies corves i rectes en tots els materials que posa en joc, des dels aplacats blancs que emmarquen les obertures i el coronament, fins a les sanefes de rajoles florals o les reixes i baranes de ferro forjat treballades a cop de fuet, formant motius vegetals.
L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta.
Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baix relleu, en una pedra de la façana a la dreta del balcó. Amb les mateixes característiques, també hi ha gravat el número 17. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
A l'interior de l'edifici es conserven algunes restes de la construcció anterior. A la planta baixa es troba un arc de mig punt amb dovelles de mida mitjana, recentment restaurat. La seva poca alçada, 1,9 m., pot indicar que el sòl ha estat elevat. L'arc té una amplada de 3,9 m. (PANCORBO et alii, 2006, p. 216). Aquest arc, perpendicular a la façana, indicaria que antigament aquesta casa formava part d’una zona porticada, igual com succeeix en altres espais de les places granollerines que tenien relació amb el mercat.
Història
La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia.
Pel que fa a aquesta casa en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006, p. 216), s'hi poden distingir tres fases constructives: la primera correspon a un arc d'època baix medieval que es conserva a l'interior, la segona ja correspon a la façana modernista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol de l’any 1906, la darrera fase correspon a les obres que es va realitzar a finals del segle XX per adaptar la planta baixa com a botiga.
La façana modernista constitueix una de les obres cabdals de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, paradigma de la seva primera època artística, marcada per l'ús del llenguatge modernista. Originalment dividida en tres plantes i golfes, Raspall va substituir la teulada a dues aigües per un terrat pla i d'aquesta manera va aconseguir guanyar alçada per convertir les golfes en un pis més. Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.
Segons recull l'autor García-Pey (1990), antigament la casa es coneixia com a ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent.
Bibliografia
BOHIGAS, Oriol (1961). "Raspall, arquitecto", a Cuadernos de Arquitectura, nº 44.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
MONREAL, Lluís et al. (1997). M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació "La Caixa".
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 215-216.
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès oriental.
