Casa Cumella Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Girona 168-170, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.61392
2.29213
441023
4607154
08096-140
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Avantguardes
XX
1950
Josep Martorell - Oriol Bohigas
Bo
Inexistent
PEPHA nou, Núm. R-049
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15308DG4017E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici entre mitgeres en cantonada, que consta de planta soterrania, baixa i pis, amb coberta plana. Les façanes són planes amb domini del buit sobre el ple, arrebossades. Les amples corretges - impostes reforcen l'horitzontalitat de la seva composició. Els buits estan protegits amb gelosies ceràmiques o persianes de llibret mòbil de pala ampla. La porta d'entrada està reculada dins un cancell obert al carrer (CUSPINERA et alií, 2001).

Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-049. Els autors formaven part de l'anomenat "Grup R" que va trencar amb l'arquitectura oficial de la postguerra, amb una novedosa llibertat expressiva reforçada amb assimetries compositives (CUSPINERA et alií, 2001).

Antoni Cumella (Granollers, 1913-1985). La força vital d'aquest ceramista va fer que el pintor Oskar Kokoschka l'anomenés Urtöpfer (ceramista primigeni), com si en ell nasqués l'art de la ceràmica. Del seu segon pare, que era gerrer, va aprendre el goig que dóna a les mans el contacte amb els elements primordials d'aigua i terra i la fascinació del tercer, el foc. El seu començament va ser a l'obrador de terrissa d'en Regàs a la carretera de Cardedeu, ran de la via (GARRELL, 1960). Però les mans d'Antoni Cumella no es van limitar a l'artesania, sinó que es van mostrar capaces de volar molt més alt. Va ser alumne de l'arquitecte Jujol, amic i col·laborador de Gaudí. L'any 1936 fa la primera exposició a Barcelona i obté la primera de les seves medaller d'or a la triennal de Milà (les altres dues van ser els anys 1951 i 1957). Després el parèntesi de la guerra i posguerra en la que va trobar moltes dificultats, l'any 1947 exposa a la VII Exposición Nacional de Artes Decorativas. Va rebre el Premi Cuba a la II Bienal Hispanoamericana de Arte, l'any 1954. Amb aquest motiu se li va fer una exposició d'homenatge al Museu de Granollers. Entre els anys 1945 i 1955 va ser professor de ceràmica de l'Escola del Treball de Barcelona. El mateix 1955 fa una exposició al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid i estableix una relació d'amistat amb els filòsofs Aranguren i Zubiri i amb els literats Laín Entralgo i Ridruejo. De tota la vida havia estat amic de Miquel Llor, de Manolo Hugué i de Llorenç Artigas. L'any 1956 fa el primer viatge i diverses exposicions a Alemanya. N'hi farà moltes més a Colònia, Hamburg, Munic, Düsseldorf, etc. L'any 1960 funda l'escola d'art FAD a Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici i Romà Vallès. El 1964 realitza un mural per al pavelló espanyol a la Fira Mundial de Nova Yotrk. L'any 1973, una exposició seva recorre moltes ciutats franceses, i l'any següent rep el premi de la Crítica d'Art de Barcelona a la millor exposició de l'any. L'any 1980 rep el Premio Nacional de les Artes Plásticas, i amb aquest motiu exposa al Palacio Velázquez de Madrid. El 1982 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la medalla d'or del FAD, i és nomenat fill predilecte de la ciutat de Granollers (a instàncies del govern socialista de la vila). L'any 1984 fa la medalla del Parlament de Catalunya i una escultura per al geriàtric de Granollers que deixa inacabada. Té murals a Barcelona, Bonn, Nova York, Nuremberg, Madrid, Granollers i Sabadell i obres als museus més importants del món i a diverses col·leccions particulars. Es coneix com a ca l'Oller, la casa situada entre el carrer de Francesc Ribes - cantonada a Girona (GARCIA-PEY, 1990).

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.