Carrer de Girona Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Girona, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.61386
2.29183
440998
4607147
08096-213
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Popular
Dolent
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Comença al carrer d'Agustí Vinyamata, ran del parc i va fins al a carretera de Vic (GARCÍA-PEY, 1990). Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó E del nucli medieval i dins de la expansió de la vila. Les cases construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com plafons ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que tenen un cert valor patrimonial són els que s'assenyalen a continuació: SENARS: 11 (destaca la reixa del barri, datada el 1881, amb decoració floral) / PARELLS: 14 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 28-30-32 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa) , 78, 80, 90 (placa amb la data 1921), 92 (1921), 94, 168-170, 172-174 / A la cantonada del carrer Girona amb el carrer Ramon Llull existeix un exemplar d'alzina surera (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001).

Aquest carrer estava ocupat pel la via del carril. A començament del segle XX era traçat per dues o tres cases i el que fou parc de can Pinyol, i a l'altre costat de la via, una llarga paret de tanca amb un fortí espitllerat (GARRELL, 1960). El fet de trobar-se al costat del recorregut de la via del tren feia d'aquest indret un lloc poc agradós. Amb el trasllat de la via el carrer es va convertir en l'artèria principal de circulació. (GARCÍA-PEY, 1990). La part central estava protegida per la muralla d'època carlina, encara que aquesta no passava de ser un clos.

GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell; MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.