Carrer de Santa Esperança
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer d'origen medieval que estava inclòs dins el recinte murallat i que conduïa cap a la zona del mercat (l'actual plaça Porxada). Neix a redós d'aquesta plaça i es dirigeix cap al carrer d'Anselm Clavé (antiga carretera), passant per davant de la capella que dona nom al carrer. Encara que curt, és un dels carrers més transitats pels granollerins, en ple centre de la ciutat. Avui es troba força transformat, ja que en els darrers anys moltes cases han patit un procés de reforma o substitució. De les edificacions actuals en destaquem les següents:
Números SENARS: 7 (segle XIX), 11 (casa noucentista de veïns de planta baixa i tres alçades), 13 (noucentista), 15 (capella de Santa Esperança).
Números PARELLS: 2, 4 (casa anomenada El quatre), 6 (casa Bossy) , 8, 10 (1933, noucentista), 12.
Història
Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí, fent un recorregut transversal. Cal pensar que durant l’Edat Mitjana va perviure i, segurament, devia quedar integrada dins el recinte de la primera muralla de finals del segle XIII, amb el corresponent portal obert en direcció est. Entre els segles XIII i XIV s’hi devia formar un petit raval, més enllà de l’àrea del mercat, el qual devia quedar integrat a l’interior del recinte murat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV.
La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Entre d’altres, a finals del segle XVI s’esmenta una casa amb pati, hort posterior i tres portals que donaven al carrer de la Roca. Pertanyia a Joan Rimbau, mercader de Granollers, i podria correspondre aproximadament als números 16 i 20 de l’actual carrer.
Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. Al segle XVI encara es mantenia intacta l’estructura primitiva de la vall o fossat de la muralla (PANCORBO et alii, 2006: 77). El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.
Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà també la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 77-79.
SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.
