Capella de la Mare de Déu de la Pietat
Berga

    Berguedà
    Nucli urbà
    Emplaçament
    Carrer de la Pietat, 20.

    Coordenades:

    42.10524
    1.84707
    404674
    4662104
    Número de fitxa
    08022 - 158
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Bo
    Ha estat restaurada recentment.
    Protecció
    Legal i física
    BCIL
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Parròquia de Santa Eulàlia de Berga, carrer Castellar del Riu, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L'interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt.

    És creença popular, força documentada d'altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga.

    L'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l'altar major. Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent.

    AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38.
    HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211.
    BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43.
    AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163.
    ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248.
    MOYA i SOLÉ, Miquel: "Restauració de l'església de la Pietat", Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84.
    SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: "Berga fins al segle XVIII", L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85.
    MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170.