Riera de Metge
Berga

    Berguedà
    Travessant el terme municipal de nord-oest a sud
    Emplaçament
    Entre l'Hostal del Guiu i el Molí de Minoves (Colònia Rosal).

    Coordenades:

    42.10421
    1.84546
    404539
    4661992
    Número de fitxa
    08022 - 161
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Regular
    Caldria netejar i adecentar-ne alguns trams.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Berga, plaça de Sant Pere, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Malgrat que la riera de Metge neix al municipi de Castellar del Riu, a la vessant oriental de la Creu de Campllong, al peu mateix de la serra dels Lladres i el Cim d'Estela, el tram que ens interessa en aquesta fitxa és el que s'inicia just havent passat l'Estret del Guiu i que finalitza a la Colònia Rosal, a la zona del Molí de Minoves. La riera de Metge és un petit rierol, nodrit per nombroses fonts (Guiu, Negra, Tagast, Obscura, Corbera, Freda, etc.) que fou clau en el procés d'industrialització de la vila de Berga. El tram que descrivim s'inicia a la zona de l'Estret del Guiu; prop de l'Hostal del Guiu, on antigament hi havia el Molí del Bofarull, el primer, seguint el curs de la riera, que n'aprofitava el cabal. La riera segueix el seu curs natural fins havent passat Cal Quico, ja que, prop de l'Oratori de Queralt, fou canalitzada; entrant així al nucli urbà de Berga, el qual travessa de nord a sud fins arribar a la Colònia Rosal, ja en el terme municipal d'Avià, on desemboca al Llobregat.

    La importància d'aquesta riera rau en el fet que en tan sols dos quilòmetres hi ha 31 salts o punts d'aprofitament de l'energia hidràulica. La riera de Metge fou esencial per la industrialització de l'antiga vila de Berga.

    La riera de Metge fou canalitzada en època medieval i en el seu curs hom hi troba documentats, aprofitant-ne l'aigua al llarg de la història, molins fariners, molins drapers, paraires, serradores, indústries de teixits de llana, blanquers, batans, fusteries, indústries de teixits de lli, indústries de teixits de cotó, filatures, construcció de màquines, molins xocolaters, tallers mecànics, etc. Les notícies s'allarguen des del 1259 fins a l'actualitat. La derivació del curs natural de la riera, fent-la davallar en cascada controlada fins al mig de la vila en direcció meridiana i fins a retrobar el Llobregat, suposà un impuls extraordinari durant centúries per l'artesania i la indústria de la ciutat. La crisi del tèxtil, però, fa que actualment aquest aprofitament hidràulic hagi perdut importància.

    ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001.