Les Voltes del Vall
Berga

    Berguedà
    Nucli urbà
    Emplaçament
    A la part sud de la plaça Viladomat.

    Coordenades:

    42.10357
    1.84739
    404698
    4661918
    Número de fitxa
    08022 - 157
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1834
    Estat de conservació
    Regular
    Caldria reforçar i restaurar algunes arcades.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Accés
    Obert
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Berga, plaça de Sant Pere, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Es tracta d'un grup d'edificis els baixos dels quals es troben reculats respecte dels pisos. La part davantera d'aquests pisos està sostinguda per pilars que acaben formant arcades. Són dos arcs per cada edifici. Aquest indret és conegut popularment com les Voltes del Vall.

    Malgrat que els edificis són de titularitat privada, hem optat per posar-la com a pública perquè la via que ocupen i el conjunt en la seva globalitat així es poden considerar.

    La zona coneguda popularment com el Vall (perquè quedava avall respecte les muralles) es va començar a edificar al segle XVIII, quan Berga va iniciar la seva expansió fora muralles, en l'indret conegut com el Vall de Baix. L'any 1834, l'Ajuntament va optar per dotar d'un caràcter uniforme a les construccions de la plaça que s'anava formant (actual plaça Viladomat), partint de l'obligatorietat de construir tots els habitatges amb arcades, formant una espècie de porxos. L'any 1894, l'indret esdevingué un dels focus més importants de creixement de la ciutat i es plantejà la necessitat de fer plànols clars i definitius. El 1909, l'arquitecte Emili Porta projectà el primer traçat de la plaça Viladomat. Poc abans, al tombant del segle XX, començà a construir-se algun edifici sense les obligatòries voltes, la qual cosa fa que tot plegat doni la idea d'una plaça porxada inacabada.

    BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47.