Can Marçó o Marsó
Sant Martí de Centelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'edifici conegut com el Merçó, el Marçó o el Marsó està format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est i s'accedeix a la porta d'entrada a través d'unes escales de sis graons de pedra local ben tallada i de pendent pronunciat. En aquesta façana també hi havia dues obertures més, es tracta de dues finestres situades al primer pis i que posteriorment van ser tapiades. La distribució interior de la casa també segueix el modulat estàndard de rebedor i cuina i dues habitacions al pis superior. L'estança més ben conservada és la cuina, que tot i presentar evidències de foc, conserva part del mobiliari i de l'arrebossat interior.
A dins l'edifici es conserva una antiga cuina, un forn i un suport de pedra picada.
Història
La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XIV. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu Parroquial de Sant Martí de Centelles s'esmenta a la família Merçó a partir del segle XV, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a la baixa edat mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També foren tapiades les dues finestres del pis superior aquestes ja entrat el segle XX. Les abundants evidències de foc fan pensar en un abandonament sobtat de la casa.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
