Can Figuera o can Capità Sant Martí de Centelles

Osona
L'Abella
Plaça de l'Abella, n. 10

Coordenades:

41.76381
2.25127
437763
4623824
08224-60
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVIII
Bo
Restaurada
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 50905DG3274S
Anna M. Gómez Bach

Edifici format per una estructura organitzada en 3 pisos articulats en base la pendent del terreny natural. El soterrani només és visible de cara el riu Congost i el seu accés és totalment interior. Per la banda que dóna a la Plaça de l'Abella aquesta construcció s'estructura en planta i pis amb una coberta de teulada que aiguavessa a la façana. L'accés es realitza per tres portes que conformen tres façanes diferenciades. En aquestes s'hi obra de forma desigual diverses finestres, totes rectangulars i de petites dimensions, a tres de les quals s'hi van afegir tres balcons i a quatre més una barana. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga ja que les reformes realitzades per la part davantera no permeten observar la fàbrica ni les diverses reparacions de l'edifici. A grans trets es pot dir que el sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades i amb una decoració senzilla basada en l'arrebossat i el pintat del marc de les obertures imitant l'obra.

El nucli de l'Abella va néixer entorn d'uns antics molins i un mas anomenat Abella i documentat des del 1128. El sorgiment d'aquest nucli en aquest punt es deu tant per la proximitat al riu Congost com per la seva situació estratègica al costat de l'eix de comunicacions natural que uneix el Vallès amb la Plana de Vic. Entrada l'època moderna (1433) la família Vila s'encarregà dels molins i el mas Abella donant un gran impuls constructiu a la zona. Del primitiu nucli urbà destaquen establiments diversos com són una carnisseria, unes ferreries i uns molins juntament amb un hostal. L'evolució d'aquest poblament s'organitzà al voltant de la Plaça Major amb la construcció de les cases de can Mallorques, can Senir, can Maties i can Serra. Al segle XVII daten altres cases com can Craus, can Xacó, can Porret i can Fogás. Aquest edifici fou una de les cases més rellevants de l'antic nucli de l'Abella. Durant l'edat moderna avançada el propietari havia estat un capità i d'aquí en ve el nom.

PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.