Can Ginestar
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10208-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme el 7 de maig de 1987.
Descripció
La casa de can Ginestar és un magnífic exemple de renovació modernista amb influències medievalistes, que combina elements decoratius i arquitectònics excepcionals. Originàriament, una masia catalana tradicional, només es conserva el celler, ja que l’edifici fou completament transformat l’any 1904. Aquesta reforma va mantenir l’estructura general amb un cos central de tres tramades, al qual s’hi van afegir una capella a la dreta i una galeria a l’esquerra.
L’edifici està envoltat per un jardí tancat amb un mur sinuós, característic del modernisme. La façana presenta una rica ornamentació amb finestres d’arcs apuntats, balcons de ferro forjat i detalls inspirats en l’arquitectura medieval. Els merlets que coronen l’edifici, les finestres geminades i els motius florals en la decoració són elements distintius. A la part central, una imponent façana amb triple arcada destaca per la seva simetria i elegància. La capella, annexada a la dreta, incorpora una vidriera policromada i un cor d’estil neogòtic decorat amb motllures i treballs de fusta tallada.
L’interior de can Ginestar reflecteix la mateixa riquesa de detalls que l’exterior. Un dels elements més destacats són els arrimadors ceràmics modernistes, amb dissenys florals i geomètrics en tons vius que decoren les parets de les sales principals. Els sostres embigats del 1904 conserven una elaborada ornamentació amb pintures que incorporen motius vegetals, acompanyades per aplics decoratius de guix que imiten els metàl·lics.
El vestíbul principal sorprèn amb un arc decorat amb vitralls policromats d’inspiració floral. Aquest espai connecta amb diverses sales, cadascuna amb el seu estil propi, però sempre seguint la línia modernista. Els terres combinats de marbre i rajoles hidràuliques afegeixen un toc de sofisticació i són mostra de l’estil característic modernista de principis del segle XX.
La capella, integrada a l’edifici, és un espai d’especial interès. Amb volta de creueria i dos rosetons amb vitralls, destaca per la seva atmosfera recollida i el treball de fusteria que conforma la tribuna superior, ricament decorada amb traceria neogòtica i el confessionari plegable.
Actualment acull l'Arxiu Municipal, un celler, espais per a entitats, un bar i la seu del Geganters, entre d'altres.
Història
La masia de can Ginestar és un exemple notable de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. Les inscripcions a les llindes de les portes ens ofereixen una cronologia detallada de les seves transformacions. La llinda més antiga, situada a la planta baixa, data de 1403, testimoni de l’origen medieval de la masia. Altres inscripcions a l'interior assenyalen reformes en 1669 i 1703, indicant modificacions i ampliacions successives. L’última data, 1904, es troba al coronament de l’edifici, coincidint amb la gran reforma dirigida per Joan Baptista Modolell.
L’any 1904, es va dur a terme una profunda remodelació que va transformar can Ginestar en un edifici amb un marcat caràcter modernista. Les obres van implicar l’enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, així com l’elevació d’un metre de la part central del terrat. També es va construir una capella annexa, que dotava la finca d’un espai religiós privat, i es va aixecar el mur de tanca que delimitava la propietat. A més, es van reparar les façanes, afegint elements decoratius que accentuaven el nou estil.
Aquestes reformes van consolidar can Ginestar com una masia singular, que combina elements tradicionals amb les innovacions arquitectòniques de principis del segle XX. Actualment, la masia és un símbol del patrimoni històric i cultural de Sant Just Desvern que va ser restaurada íntegrament de nou el 2007.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
DDAA (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2023). "Can Ginestar i les joies de la Corona (primera part)". La Vall de Verç, núm. 484.
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2023). "Can Ginestar i les joies de la Corona (segona part)". La Vall de Verç, núm. 485.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). "El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII: l’anàlisi del Cadastre de 1716". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. XXIII. Centre d’Estudis Santjustencs, Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
TORRA PANNON, Coral (2013). "Els Tudó, 120 anys en la història de Can Ginestar (1696-1816)". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 18, p. 157-188.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
