Jaciment arqueològic de can Ginestar
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 223-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Les restes arqueològiques es distribueixen al llarg del camí d’accés de la masia. A la meitat del traçat es van identificar tombes, probablement d’enterrament de tegulae, datades de l’època imperial romana. Aquest tipus de sepultura, típic de la regió durant el període romà, es relaciona amb els ossos humans recuperats.
En un segon punt, al desviament d’un camí secundari, es van localitzar sitges excavades al subsol, utilitzades antigament per emmagatzemar productes agrícoles. Les sitges estaven plenes de terra fosca, fragments de guix i ceràmica. Les seves característiques suggereixen que podrien pertànyer a un context més antic, possiblement ibèric.
El conjunt ceràmic recuperat és ric i variat, amb cronologies que van des del segle II aC fins al segle IV dC. Entre els fragments es troben àmfores romanes, ceràmica de cuina africana i terra sigillata, decorada o llisa, procedent de diferents punts del Mediterrani. La presència de ceràmica ibèrica, com bases de gerres amb engalba, també destaca, indicant una ocupació anterior. Les restes no ceràmiques inclouen fragments ossis de fauna i humans, així com un exemplar malacològic (petxina) possiblement utilitzat per il·luminació.
Les evidències suggereixen dues funcions principals al jaciment. D’una banda, les tombes apunten a un espai funerari d’època romana. De l’altra, les sitges podrien formar part d’un sistema d’emmagatzematge d’un assentament ibèric o romà. Els materials exhumats suggereixen que el jaciment estava connectat amb un centre d’ocupació més gran que s’estenia fins a la plaça Verdaguer. A més, la proximitat al traçat de la Via Augusta reforça la seva rellevància històrica i estratègica.
Aquest conjunt arqueològic destaca per la seva complexitat i potencial interpretatiu, integrant-se en un paisatge històric més ampli que combina elements d’hàbitat, magatzem i necròpolis.
Història
El jaciment arqueològic descobert al jardí de can Ginestar és una troballa rellevant que reflecteix la continuïtat d’ocupació humana des de l’època ibèrica fins a la romana. El descobriment es va produir casualment els dies 6 i 7 de desembre de 1984, quan es va obrir una rasa per instal·lar calefacció a la masia. Aquesta acció va revelar estructures enterrades i materials arqueològics com tombes, sitges i fragments ceràmics.
Durant els treballs d'obertura de la rasa amb una retroexcavadora, Manuel Monllaó, professor del TMAPO (Taller Municipal d’Aprenentatge d’Oficis) amb seu a Can Ginestar, va observar ossos humans i fragments ceràmics a la terra remoguda. Aquest fet va ser notificat immediatament a l’Ajuntament, que va interrompre les obres i va tapar provisionalment la rasa. Els materials recuperats es van inventariar i analitzar al laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, on es va classificar un conjunt divers que inclou fragments ceràmics i restes òssies. La troballa va ser gestionada amb cura, però el jaciment roman sense excavacions posteriors.
El mes de febrer de l'any 2002 es realitzà una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d'un edifici annex a la Biblioteca Municipal, situada dins del recinte de can Ginestar. Els treballs es van centrar en l'obertura de 14 rases en una superfície de 400 m², rases que no van proporcionar estructures ni material arqueològic.
Bibliografia
MARAGALL MORENO, Marta (2002). Memòria de la intervenció arqueològica a Can Ginestar. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 3651.
MENÉNDEZ, Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1985). "Problemes entorn del Baix Imperi al curs inferior del Llobregat". Pyrenae, núm. 21, p. 157-168.
MENÉNDEZ, Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1997). “La Via Augusta de Barcelona a Martorell”. Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et via Augusta, p 232-253. París. Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.
VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Sant Just Desvern.
