Ajuntament
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’edifici de l’Ajuntament es distingeix per la seva ubicació privilegiada. Es tracta d’una construcció cantonera de planta irregular, d’estil neoclàssic. Formalment, presenta una estètica sòbria i equilibrada, que li confereix una notable austeritat i simetria.
L’estructura de l’edifici es desplega en tres nivells: planta baixa i dues plantes superiors. La seva coberta és de teula ceràmica a quatre vessants, amb el carener paral·lel al passatge de Daniel Cardona i Civit.
La façana principal es caracteritza per una composició harmònica, amb tres eixos verticals que s’articulen mitjançant tres obertures a cada nivell. Dos fanals flanquegen l'entrada a l'altura de l'arc de la porta d'entrada.
A la planta baixa, aquestes obertures adopten la forma d’arcades de mig punt construïdes amb pedra, que funcionen alhora com a pilars i formen el pòrtic d’entrada. Aquestes arcades sobresurten lleugerament de la línia de la façana, cosa que permet que al primer pis hi hagi un balcó amb una barana de ferro.
Les plantes superiors mantenen les tres obertures verticals en forma de finestres de gelosia. A la segona planta, les finestres són de llinda rectangular, amb marcs de pedra sense decoració, mentre que a la tercera planta les finestres rectangulars es diferencien per una finestra central geminada, més ampla que les laterals i emmarcada amb tres franges en relleu al capdamunt, un detall que aporta una subtil ornamentació.
Pel que fa als materials, la part superior de la façana està arrebossada amb un to ataronjat, mentre que la base és de pedra grisa, creant així un contrast cromàtic equilibrat.
Història
Fins a mitjan segle XIII, Sant Just Desvern era un petit terme parroquial que juntament amb Sant Joan Despí, Sant Vicent dels Horts i Santa Creu d’Olorda, depenia del territori dels senyors de Sant Feliu de Llobregat. En aquest mateix segle, els conreus i les terres sota el regnat de Jaume I comencen a créixer i així també la demografia. És així doncs que la primera agrupació de cases de Sant Just Desvern es forma entre el que avui en dia són el carrer de la Creu i el carrer del Raval, on hi havia l’Hostal Vell que en un inici va funcionar, entre altres coses, com a Casa de la Vila.
El primer batlle documentat de Sant Just data de l’abril de 1663, però el model d’ajuntament actual no començà a prendre forma fins a la primera dècada del segle XIX. La figura de l’alcalde, però, ja es va instaurar a Catalunya amb els decrets de Nova Planta al segle XVIII, que van crear un règim municipal uniformista i centralitzat. Sant Just Desvern va ser incorporat al corregiment de Barcelona, i es va instituir un ajuntament amb una estructura jeràrquica composta per un batlle com a representant del senyor feudal, dos regidors sota la seva supervisió, un tresorer, un síndic i un procurador, encarregats de gestionar els béns comunals.
A final del segle XIX, el govern local va quedar sota el control de les famílies terratinents més influents, que posseïen les principals masies del municipi. Seria a fi d'aquest segle quan es construí el primer edifici de l'Ajuntament que perviurà fins la reforma de l'arquitecte Alemany. Un fet clau en la història política local va tenir lloc l’any 1931 quan, amb la proclamació de la Segona República espanyola, Daniel Cardona i Civit va assumir l’alcaldia de Sant Just Desvern, marcant un període de canvis.
El 1957, l’arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé, que exercí entre 1924 i 1967, va dissenyar i construir l’edifici de l'Ajuntament, enderrocant totalment el que s’havia aixecat a la fi del XIX, que es va integrar dins les línies urbanístiques del Sant Just Desvern de l’època.
Més endavant, entre 1998 i 2002, l’edifici va ser objecte d’una ampliació i remodelació, dirigida per l’arquitecte Víctor Argentí, donant lloc a la imatge amb què el coneixem avui dia, en què es va eliminar el frontó amb relleus que anteriorment coronava la façana principal.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
